El 88 % de la població metropolitana viu en entorns amb una oferta excessiva d'aliments poc saludables

Aquest matí, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reunit investigadors, tècnics i representants institucionals en la jornada Els camins de l’alimentació, una trobada centrada en la distribució i comercialització alimentària al territori metropolità. L’objectiu ha estat exposar els resultats de diverses recerques impulsades per l’AMB, en col·laboració amb l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), per diagnosticar les vulnerabilitats actuals del sistema alimentari i proposar línies d’acció estructurals.

 

Les dades presentades durant la jornada reflecteixen un sistema alimentari que, a més de generar desigualtats en l’accés a aliments saludables, contribueix a l’emergència climàtica. La dependència creixent d’aliments importats de fora del territori metropolità implica una alimentació menys saludable, però també un augment d’emissions contaminants derivades del transport, un increment en la despesa energètica per a la seva conservació i una major generació de residus, degut a l’excés d’embalatges necessaris per allargar-ne la vida útil.

 

Un dels estudis clau presentats ha estat l’Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals, elaborat per l’Institut Metròpoli. El treball ofereix una radiografia precisa de l’oferta alimentària a peu de carrer i analitza com aquesta impacta la salut i el benestar dels habitants segons les condicions socioeconòmiques.

 

L’estudi distingeix entre deserts alimentaris, pantans alimentaris i miratges d’alimentació ecològica, termes que ajuden a identificar les zones amb accés limitat o desigual a aliments frescos i saludables. Els resultats són reveladors: si bé els deserts alimentaris són molt poc freqüents (afecten només un 0,3 % de la població en risc de pobresa), els pantans alimentaris dominen el paisatge metropolità, afectant gairebé el 89 % de la població, especialment en barris vulnerables com Ciutat Meridiana, la Mina o la Ribera.

 

La cartografia elaborada també mostra que, tot i l’aparent presència d’oasis ecològics, el 7,6 % de la població viu en miratges alimentaris, és a dir, zones on hi ha oferta d’aliments ecològics, però no són econòmicament accessibles per a gran part dels residents. Barris com la Torrassa de l'Hospitalet exemplifica aquesta paradoxa. També s’ha posat en relleu la desigualtat entre municipis pel que fa a densitat d’establiments alimentaris, amb Barcelona encapçalant el rànquing i altres municipis petits mostrant una oferta clarament inferior.

 

En paral·lel, l’AMB ha presentat els primers resultats del projecte europeu FoodCLIC, en què Barcelona participa al costat de ciutats com Berlín, Amsterdam i Lisboa. L’objectiu és fomentar sistemes alimentaris més justos, resilients i sostenibles. A través d’aquesta iniciativa, s’han estudiat en profunditat dos barris vulnerables: Sant Cosme (el Prat) i Fondo (Santa Coloma), creuant dades sobre renda, vulnerabilitat i accessibilitat a establiments alimentaris. Les conclusions apunten a una correlació directa entre entorns alimentaris poc saludables i problemàtiques com l’obesitat infantil o la mala qualitat nutricional de les dietes.

 

Fruit d’aquest diagnòstic, han sorgit projectes comunitaris com Cuina de Barri, a Sant Cosme, que ofereix àpats sostenibles a preus assequibles i dona feina a persones en risc d’exclusió. També s’han impulsat grups de consum local que posen a l’abast aliments ecològics a preus justos. A més dels beneficis socials, aquestes iniciatives tenen un impacte ambiental positiu, afavorint la reducció d’emissions i residus.

 

La jornada també ha inclòs la presentació de l’estudi Anticipar-se a les crisis alimentàries, realitzat per l’IDRA, que analitza el paper de Mercabarna en el sistema alimentari metropolità i proposa accions per revertir la pèrdua de protagonisme del producte local. L’estudi revela que, en les darreres dècades, la presència de producte català a Mercabarna ha passat del 53 % al 15 %, mentre que la mercaderia importada ha augmentat fins al 28 %. Aquest canvi, sumat a l’augment dels costos logístics i els efectes del canvi climàtic, fa evident la vulnerabilitat del model actual.

 

Per fer-hi front, l’informe proposa sis línies d’acció transformadores: des de un pla estratègic per relocalitzar la producció fins a la creació d’un Consell Alimentari Metropolità, la impulsió d’una xarxa de mercats de proximitat, la compra pública com a palanca de canvi, la traçabilitat ambiental dels aliments i la inversió en infraestructures verdes i logístiques. L’objectiu ésconvertir Mercabarna en un actor central de la transició agroecològica, amb un model més arrelat al territori, resilient davant les crisis i just socialment.