Plataforma per la Llengua denuncia una "regressió greu" del català a la ciutat

Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que el català "està cada cop més arraconat a Castelldefels, per culpa d'un ajuntament governat pel Partit Popular i SOM Castelldefels que frena la normalització de la llengua". A través del seu grup local, l’organització ha recollit diverses queixes "que evidencien una situació de regressió lingüística greu".

 

Un dels casos més simbòlics d’aquesta situació és la substitució unilateral d’una pel·lícula programada en català dins del cicle de cinema d’estiu del barri de les Palmeres, arran de la queixa d’una sola persona. El consistori, amb el seu vistiplau, va optar per projectar la versió en castellà, tot i que sis de les set pel·lícules del cicle ja eren en castellà. "La decisió és un menyspreu als drets lingüístics dels espectadors i un exemple de com les institucions poden desprotegir el català davant pressions anecdòtiques", remarquen en un comunicat. A més, afegeixen que trenca amb el precedent positiu establert el 2021, quan la pressió de Plataforma per la Llengua va aconseguir que s’incorporessin pel·lícules en català al cicle després de 10 anys de programació exclusivament en castellà.

 

L'entitat també critica el que considera un doble discurs institucional: mentre que publicacions escrites com el butlletí municipal El Castell fan servir el català, en l’àmbit oral els regidors i càrrecs polítics s’expressen majoritàriament en castellà, fins i tot en actes oficials, "fet que mostra una desconnexió total entre la formalitat administrativa i la comunicació real amb la ciutadania". Segons Plataforma per la Llengua, "aquesta actitud transmet el missatge que el català és només un requisit formal, no pas una llengua d'ús quotidià" i recorden que "el discurs institucional oral és tan important com el comunicat per escrit, i cal que també es faci en la llengua pròpia del territori". 

 

Pel que fa a la retolació d’edificis públics, equipaments com el Casal Rafael Casanova o l’edifici de la República presenten rètols només en castellà o amb "combinacions desordenades" d'idiomes, sovint amb la informació més destacada en castellà. Segons Plataforma per la Llengua, això incompleix la normativa vigent, que estableix el català com a llengua pròpia i preferent de les administracions públiques.

 

L'entitat assegura que la regressió també es fa evident en espais formatius i esportius municipals, com les escoles de futbol i el poliesportiu de Can Roca, on les activitats s’imparteixen principalment en castellà. A més, les mateixes fonts afirmen que en l’àmbit sanitari, malgrat no ser competència directa del consistori, s’ha detectat una falta de resposta institucional davant la queixa reiterada de ciutadans que no poden ser atesos en català.

 

Plataforma per la Llengua exigeix a l'equip de govern de Castelldefels que compleixi la normativa lingüística i protegeixi els drets dels catalanoparlants, tot contribuint activament a la normalització del català a la ciutat. "L'actitud permissiva o directament hostil de l'Ajuntament davant d'aquestes vulneracions ha afavorit un entorn institucional que invisibilitza el català", conclouen.