Bellvitge i l’ICO impulsen una nova via de diagnòstic i tractament del càncer

L’Hospital Universitari de Bellvitg (HUB) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) lideren a Espanya assaigs clínics amb radiofàrmacs de nova generació que combinen diagnòstic i tractament del càncer en una sola eina. Aquesta estratègia, coneguda com a teragnosi, permet atacar les cèl·lules tumorals de manera molt precisa, amb menys efectes secundaris i millors resultats clínics.
 
Actualment Bellvitge, en col·laboració de l’ICO, impulsa una intensa activitat investigadora amb assaigs clínics amb radiofàrmacs de nova generació per tractar tumors com el càncer de pròstata, neuroendocrins, glioblastoma, mama, pulmó i ovari, entre d’altres. L’hospital és un dels centres que lideren la recerca en teragnosi a Espanya, tant per nombre d’assaigs com per varietat de tumors tractats.
 
En concret, aquesta tècnica permet localitzar amb precisió les cèl·lules tumorals i atacar-les selectivament, amb menys toxicitat i millors perspectives de recuperació. “Parlem d’un canvi de paradigma: tractem tumors avançats amb més eficàcia, millor qualitat de vida per al pacient i amb menys toxicitat”, explica la coordinadora de Medicina Nuclear-PET de l'Hospital de Bellvitge, Montserrat Cortés.

La teragnosi es basa en l’ús de radiofàrmacs que combinen un isòtop radioactiu amb una molècula dirigida a una diana tumoral. El mateix compost es pot fer servir, segons l’isòtop, tant per diagnosticar (amb PET/CT o PET/RM) com per tractar el tumor. Aquesta precisió permet una atenció personalitzada i segura, amb una mínima afectació dels teixits sans.
 
“A diferència de la quimioteràpia, que circula per tot el cos, els radiofàrmacs actuen com un míssil intel·ligent que identifica les cèl·lules malignes”, destaca Cortés.

Aquesta tecnologia permet, per exemple, detectar i tractar tumors que no responen a altres teràpies, com el càncer de pròstata resistent a la castració o els tumors neuroendocrins.
 

Recerca pionera i assaigs en marxa

L'HUB impulsa els estudis de teragnosi en col·laboració amb l’ICO, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i companyies farmacèutiques internacionals. Alguns assaigs clínics ja han mostrat resultats prometedors. L’estudi NETTER-1, per exemple, ha demostrat que el radiofàrmac [¹⁷⁷Lu-DOTATATE] millora la supervivència lliure de progressió i la qualitat de vida en tumors neuroendocrins.
 
Altres assaigs de fase III estan a punt de publicar resultats en tumors neuroendocrins i en càncer de pròstata.
 

Cap a una Unitat de Teragnosi de referència estatal

Aquesta línia d’investigació forma part de l’aposta estratègica de l’HUB per la medicina personalitzada de precisió, un model que busca adaptar cada tractament a les característiques específiques de cada pacient.
 
De fet, aquest serà un dels àmbits diferencials del Bioclúster d'Innovació i Salut de Bellvitge, un projecte estratègic de país, que s'instal·larà al hub biosanitari de l'Hospitalet i que vol potenciar i consolidar la recerca i la innovació biomèdica a través d'un potent ecosistema.
 
Davant la gran demanda de tractament i l’entrada imminent de la teràpia amb PSMA al sistema públic de salut, l’Hospital de Bellvitge ha elaborat un pla funcional per impulsar una Unitat de Teragnosi de referència a Espanya. Aquesta nova àrea permetrà disposar de més espais, tecnologia i capacitat per donar resposta assistencial i investigadora.
 
“Cada setmana tractem diversos pacients amb teragnosi, sovint en règim ambulatori. Necessitem espais específics per continuar creixent i oferir a la ciutadania el que ja és una realitat en altres països europeus”, afirma el doctor Jose Luis Vercher, metge adjunt del Servei de Medicina Nuclear-PET de l’Hospital de Bellvitge, vicepresident de la Societat Europea d’Imatge Híbrida, Molecular i Traslacional (ESHI-MT) i ambaixador nacional de la fundació internacional Oncidium.

Els avenços actuals apunten cap a una expansió de la teragnosi en combinació amb altres tractaments com la immunoteràpia o els inhibidors de checkpoints, així com l’ús de nous isòtops com l’Actini-225, el Terbi-161 o el Plom-212, amb més potència per destruir cèl·lules tumorals resistents.

“Estem entrant en una nova era. La teragnosi no només millora la supervivència, sinó també la qualitat de vida del pacient. Els pacients ens diuen que, per primera vegada, reben un tractament que els fa sentir bé. Alguns allarguen la seva vida amb bona qualitat durant anys. Però això és només el començament. L’interès creixent de la comunitat oncològica i de la indústria farmacèutica internacional en la recerca i el desenvolupament d’aquesta teràpia amb radiofàrmacs augura un futur esperançador i ple de possibilitats per als pacients”, conclou el doctor Vercher.