La sequera provoca desequilibris entre les espècies de papallones

La sequera ha provocat un desequilibri entre les espècies de papallones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els darrers mesos s’ha detectat un increment de les espècies més abundants en detriment de les més rares, que ara són encara més escasses.

Aquestes són algunes de les conclusions del sisè informe de l’Observatori metropolità de papallones mBMS, un projecte impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i coordinat pel CREAF i l’Institut Metròpoli.

Concretament, la papallona més abundant als parcs i platges metropolitans, la blanqueta de la col (Pieris rapae), ha passat de concentrar el 17 % del total d’observacions l’any 2023 a acumular ella sola el 42 % de les observacions de papallones durant el 2024. Mentre que aquesta espècie ha augmentat tant, pràcticament tota la resta han disminuït, com és el cas de la blaveta estriada (Leptotes pirithous), que ha passat d’obtenir el 16 % de les observacions a concentrar-ne el 8 %, la meitat. 

L’Observatori també avança algunes dades del 2025, en què s’ha registrat una abundància de papallones tres vegades superior a la d’anys anteriors, fet que suposa un increment sense precedents. Tot i així, encara es detecten els desequilibris del 2024.

Les papallones tenen un paper fonamental en els ecosistemes, ja que són organismes indicadors d’aspectes com el canvi climàtic i aporten biodiversitat als espais oberts i naturals. En segon lloc, cal destacar el vessant social del projecte, ja que es tracta d’una iniciativa de ciència ciutadana que permet que la població estableixi vincles amb la natura a través de l’observació d’espècies. El treball de camp d’aquests observadors permet extreure resultats que després s’apliquen en l’àmbit científic i en la gestió dels parcs i platges metropolitans. La sensibilització sobre els valors de la biodiversitat, la descoberta de nous espais i particularitats dels parcs o les platges i l’aprenentatge ajuden a conservar aquests espais.

Les dades i els indicadors del projecte ajuden a planificar i gestionar els parcs, platges i espais fluvials amb la creació de jardins de papallones o la conservació dels sistemes dunars, per exemple.

El catedràtic d’Ecologia de la UAB, director del CREAF i corresponsable científic de l’mBMS, Joan Pino, destaca que “durant 2024 hem observat que la quantitat de papallones ha augmentat respecte dels anys anteriors de sequera i, de fet, s’han assolit valors una mica per damunt de la mitjana. També s’ha mantingut el nombre d’espècies al conjunt dels parcs i platges, però l’abundància de papallones de cada espècie s’ha desequilibrat molt respecte d’anys anteriors”. 

“Aquesta homogeneïtzació de la comunitat podria ser un efecte derivat de la llarga sequera que ha afectat la regió entre el 2021 i mitjans del 2024 i de la qual la comunitat encara no s’hauria recuperat”, segons Pino.

Segons l’estudi, la diversitat de papallones a l’àrea metropolitana és relativament alta i s’hi ha detectat 12.527 individus de 43 espècies diferents.

Les platges amb més abundància de papallones són la de Castelldefels i la Roberta del Prat.