El curs escolar arrenca amb menys alumnat però més professorat i més atenció a la diversitat

El Baix Llobregat ha donat el tret de sortida al curs 2025-2026 amb més de 97.500 estudiants d’infantil, primària i ESO als centres públics i concertats, prop de 8.200 a Batxillerat, i gairebé 12.300 a Formació Professional. Davant d’aquest volum d’alumnat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit que “l’educació és una prioritat del Govern” i ha promès que el camí de millora es farà “amb vocació d’excel·lència”.

“No volem fer simplement les coses ben fetes, les volem fer de forma excel·lent, amb ambició, especialment en aquest àmbit tan rellevant per a la nostra societat”, ha declarat. 

Per la seva part, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha subratllat que un dels reptes principals del nou curs és el reforç a l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, en concret en la detecció de les dificultats d’aprenentatge.

Per això, es faran diverses accions per desenvolupar les competències orals i lectores a les edats primerenques i per detectar-ne les dificultats als primers cursos de primària. “Ens trobem amb unes aules que tenen menys alumnes, però en canvi amb una major complexitat, donada aquest increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu i, per tant, amb més necessitat de destinar-hi recursos addicionals per poder fer-hi front, millorant l’atenció educativa d’aquest infants i del conjunt del grup classe”, ha subratllat.

També amb l’objectiu de vetllar pel benestar de l’alumnat, s’incorporarà un psicòleg a cadascun dels 11 Serveis Territorial que serà referent en l’àmbit de la salut mental i l’orientació educativa.

Des de la Conselleria d’Educació asseguren que es manté la reducció de ràtios dels darrers cursos a I3 i 1r d’ESO, amb l’objectiu d’afavorir l’alumnat. A Infantil 3, el 95,27 % dels 2.072 grups públics tenen una ràtio de 20 alumnes per grup o inferior; i si es té en compte la ràtio 19 o inferior, la xifra és del 82,53 %. A 1r d’ESO, el 97,1 % dels 1.898 grups públics tindran una ràtio de 30 alumnes per grup o inferior.

El curs començarà amb una plantilla de 83.949 dotacions als centres públics, fet que suposa un creixement de 1.672 respecte ara fa un any, “per donar resposta a les necessitats d’escolarització, i reforçar l’atenció a la diversitat i la formació profesional”, remarquen les mateixes fonts. També creix el personal d’atenció educativa en 352 dotacions -4.033 en total- i el personal d’administració i serveis en 202 dotacions -amb un total de 4.610-.

En l’àmbit de la millora educativa, en matemàtiques es mantenen els programes PCMAT i Florence i s’implanta el programa de Suport intensiu a les matemàtiques (SIM), abastant en total 800 centres. Creixen les aules d’acollida en 200 dotacions -1.363 en total- i s’amplia fins a 538 els centres de la Xarxa de competència lectora.

En llengua anglesa augmenta fins a 150 el nombre d’auxiliars de conversa; i el Departament finançarà tallers de llengua anglesa per a 91 centres amb alumnat vulnerable.

D’altra banda, es posen en marxa programes per a l’educació en sostenibilitat i la millora de resultat en ciències i per a promoure les vocacions STEAM, en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat.

Una altra de les novetats és que aquest curs s’eliminen els mòbils a l’etapa obligatòria, i aquest setembre el Departament publicarà una guia per acompanyar les famílies en l’ús responsable dels dispositius mòbils. “Considerem que la seva eliminació del context escolar és un pas més que contribuirà a millorar l’aprenentatge del nostre alumnat, la convivència i el clima als centres i els preservarà a l’escola dels riscos d’accés a determinades xarxes socials menys protegides”, ha ressaltat Niubó.

Respecte a aquesta iniciativa, el president Illa ha manifestat que "serà un gest senzill però poderós: apagar els mòbils i encendre els llibres, perquè volem que els alumnes es connectin més entre ells i amb el coneixement que es desprèn dels llibres”. El cap de l'executiu ha assegurat que aquesta “no és una mesura anti tecnologia”,sinó “a favor del bon ús de la tecnologia”.

Pel que fa a l’etapa 0-3, la conselleria impulsarà la creació de 904 places públiques, i incrementa en 200 euros el finançament de places als ajuntaments, que passen de 1.600 a 1.800 euros. També s’incrementa la dotació del Departament a la gratuïtat de l’I2 amb 200 euros, per fer efectiva la gratuïtat de les famílies. Aquestes dues mesures suposen una inversió de més de 16 milions d’euros.

Respecte a la Formació Professional, s’han creat 7.538 places i 305 grups nous, la majoria a grau mitjà, grau superior i programes de formació i inserció. Altres novetats són la reserva de grups públics a l’FP de grau bàsic per a joves tutelats; la implementació de grups d’acollida lingüística als centres de formació de persones adultes; dos grups de programes professionalitzadors en centres penitenciaris, i l’increment de 62 orientadors en centres de formació professional.

Reivindicacions sindicals

Des de CCOO consideren que garantir una educació pública de qualitat passa, indefugiblement, per una aposta decidida en recursos econòmics i per una millora real de les condicions laborals del personal educatiu.

En declaracions a ELFAR.CAT, la delegada de la Federación de Educación de CCOO al Baix Llobregat, Gema Rodríguez, assegura que una de les reivindicacions centrals del sindicat és que es faci realitat la Iniciativa Legislativa Popular que proposa destinar un mínim del 6% del PIB a educació. “Aquesta proposta, que ja ha rebut el suport de més de 57.000 persones i nombroses entitats socials i educatives, no es veu com una xifra simbòlica, sinó com una necessitat urgent per afrontar les mancances estructurals del sistema”, subratlla. Des del sindicat insisteixen que una educació pública i inclusiva només serà possible si s’hi destinen els recursos necessaris, orientats allà on realment fan més falta. En aquest sentit, proposen també revisar el model actual de distribució de recursos i adaptar-lo a les realitats socials de cada territori, utilitzant l’índex socioeconòmic territorial elaborat per l’IDESCAT com a eina per garantir una millor equitat entre centres.

Una altra de les mesures que CCOO considera imprescindibles és la reducció de ràtios d’alumnat per aula, entenent que aquesta acció no només permetria una atenció més personalitzada, sinó que tindria un impacte positiu directe en el rendiment acadèmic, la reducció del fracàs escolar i l’abandonament prematur, així com en la millora de la inclusió educativa. El sindicat remarca que, en cap cas, la reducció d’alumnes per classe hauria de justificar el tancament de grups o línies educatives.

“La inclusió ha de ser molt més que un eslògan”, apunta Rodríguez. Des de CCOO remarquen que per fer-la real, cal una dotació efectiva de professionals, estabilitat laboral i suports específics. En aquest marc, el sindicat proposa la integració al sistema públic del personal de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, moltes vegades externalitzat i amb condicions precàries. “Aquest personal hauria de ser reconegut com a part de l’equip educatiu, amb estabilitat i condicions laborals dignes”, declara Rodríguez. També reclamen la incorporació de la figura de la infermera escolar als centres, especialment per atendre alumnat amb malalties cròniques o situacions de vulnerabilitat, i l’ampliació dels equips d’orientació i suport psicopedagògic, així com dels recursos humans especialitzats en atenció a la diversitat. A tot això s’hi afegeix la necessitat de garantir una formació contínua i específica del professorat en temes com la inclusió, la diversitat o la gestió emocional.

Pel que fa a l’etapa 0-3, CCOO denuncia que les condicions laborals actuals no només són desiguals segons la titularitat dels centres, sinó que sovint estan molt allunyades de les recomanacions europees. Per això reclamen una reducció de ràtios, més personal per aula, el reconeixement del temps no lectiu i l’equiparació salarial amb la resta d’etapes educatives. Des del sindicat s’insisteix que invertir en l’educació infantil és una inversió en el futur, i que dignificar aquesta etapa hauria de ser una prioritat per al sistema.

En l’àmbit salarial i laboral, el sindicat reclama millores immediates. Consideren “inaceptable” que encara no s’hagi aplicat l’increment del 0,5% aprovat a nivell estatal i denuncien que els complements autonòmics a Catalunya es troben entre els més baixos de tot l’Estat. També reclamen el reconeixement del subgrup A1 per a tots els cossos docents, d’acord amb la seva formació i responsabilitats, i el pagament immediat dels estadis professionals reconeguts però encara no abonats.

Finalment, CCOO posa el focus en la necessitat de reconèixer l’impacte emocional que té el treball educatiu en determinats àmbits. Per això proposen que el personal que treballa en serveis amb alta càrrega emocional, com ara el suport a persones amb discapacitat, pugui accedir a la jubilació anticipada als 60 anys sense penalitzacions.

Per al delegat d'Educació de la UGT al Baix Llobregat, Jesús Orellana, l’inici del curs escolar 2025-2026 arriba amb “sensació de continuïtat” i amb moltes de les reivindicacions històriques encara pendents. El sindicat reclama mesures urgents i una “forta inversió” per revertir un sistema educatiu que considera “infrafinançat i amb problemes estructurals”.

Entre les principals queixes, la UGT torna a exigir que el curs comenci després de la Diada Nacional per donar més temps de preparació als equips docents. Segons el sindicat, molts mestres disposen només de cinc dies hàbils abans de rebre l’alumnat, i alguns substituts arriben al centre el mateix dia d’inici de les classes.

La manca de professorat qualificat és un altre punt crític. “Si un docent de cicles d’informàtica es posa malalt, és probable que l’alumnat perdi classes per falta de substitut”, adverteix Orellana, que alerta que la situació s’estén a especialitats com matemàtiques, català i altres àrees de formació professional i secundària.

La federació sindical també denuncia que, malgrat el manteniment del nombre absolut de docents, les ràtios continuen altes: fins a 33 alumnes per grup a secundària i fins a 37 a batxillerat i FP. L’obertura de nous grups només s’autoritza quan hi ha sobrerràtio a tots els centres del municipi, cosa que “fa impossible una atenció personalitzada”, apunta el delegat sindical.

Pel que fa a les condicions laborals, la UGT recorda que els mestres catalans són “dels pitjor pagats de l’Estat” i que no cobren les hores extraordinàries, la qual cosa afecta activitats com colònies, sortides o esdeveniments fora d’horari. “El Departament s’ha aprofitat massa temps de la vocació de servei públic”, afirma Orellana.

El sindicat valora positivament iniciatives com la prohibició del mòbil a l’etapa obligatòria i l’objectiu de millorar els resultats en comprensió lectora i matemàtiques, però avisa que no n’hi ha prou amb nous programes pilot. "Calen “canvis estructurals de llarga durada que afectin al conjunt del sistema”, diu Orellana, i una inversió que arribi al 6% del PIB, tal com marca la Llei d’Educació, lluny del 4% actual.

La millora i modernització dels espais educatius és un altre dels punts clau. La UGT denuncia aules amb dècades de manca de manteniment, temperatures superiors als 27 graus a l’estiu i problemes de calefacció a l’hivern.

La delegada d’Educació de la CGT a la comarca, Glòria Xancó, assegura que s'inicia el curs amb la previsió de mobilitzacions. “No podem continuar així”, subratlla, assenyalant que els problemes s’arrosseguen des de fa anys i que la situació, lluny de millorar, empitjora.

La demanda central és clara: incrementar la inversió educativa fins al 6 % del PIB, tal com fixa la Llei d’Educació de Catalunya. Però les reivindicacions van molt més enllà. La delegada descriu una gestió administrativa “desastrosa”, amb professors substituts que arriben a treballar sense estar donats d’alta a la Seguretat Social.

Així mateix, assenyala infraestructures en estat precari, amb aules sense climatització, temperatures extremes, goteres i centres en barracons. També lamenta que, tot i la baixada de natalitat, aquest curs "s’hagin tancat 24 línies".