OPINIÓ
El poder de la societat civil
JUAN CARLOS RUIZ. Periodista
![[Img #60997]](https://elfar.cat/upload/images/09_2025/4513_juan-carlos-ruiz.jpg)
En un món que fa passes —cada vegada més preocupants, tenint en compte l'abundància de líders mundials que fan i desfan segons els convé, sense tenir en compte les conseqüències— perquè l’ordre i la preeminència dels que tenen el poder i la força no es vegin amenaçats, esdevé un bri d’esperança l’organització de la societat civil per mirar de revertir la tendència autoritària i despòtica.
Ara és el cas de les accions per fer una crida contra el brutal genocidi del govern israelià a Palestina, davant la inacció dels governs, incapaços d’aturar una matança diària de civils, nens inclosos. A casa nostra, ho estem veient sobretot amb la Flotilla de la Llibertat i les protestes a la Vuelta Ciclista per la presència d’un equip d'Israel.
Però també és cert que totes dues han estat sotmeses a befa i crítica per part d’una part de la societat, amb altaveus mediàtics inclosos, poc preocupada pel malestar aliè.
No hauria de ser una preocupació. Al seu dia, els moviments contra la guerra del Vietnam o per la igualtat de la població negra també van ser estigmatitzats com a propis de ‘hippies’ i de melenuts. Ara, els hi diuen ‘perroflautas’. La història es repeteix i moltes vegades posa a tothom al seu lloc.
Una societat civil forta i organitzada és símptoma de bona salut democràtica. A Catalunya, ara que estem en plena celebració de la Diada, i salvant les distàncies —res és comparable amb mirar de respondre contra un genocidi o matances de civils—, una part de la ciutadania va ser capaç fa uns anys d’empènyer per forçar les costures i mirar de reclamar un dret nacional a decidir. El resultat ho sap tothom, però el moviment mai va ser tan transversal com quan el va iniciar la ciutadania, arran la retallada que va patir l’Estatut del 2006, aprovat per sufragi.
La lluita contra els desnonaments injustos, contra els abusos de la banca, contra el desmantellament de la sanitat pública... Allà on no volen o no poden arribar les polítiques públiques per frenar els poderosos, cal una societat civil potent i organitzada. I si lladren, cavalquem!
En un món que fa passes —cada vegada més preocupants, tenint en compte l'abundància de líders mundials que fan i desfan segons els convé, sense tenir en compte les conseqüències— perquè l’ordre i la preeminència dels que tenen el poder i la força no es vegin amenaçats, esdevé un bri d’esperança l’organització de la societat civil per mirar de revertir la tendència autoritària i despòtica.
Ara és el cas de les accions per fer una crida contra el brutal genocidi del govern israelià a Palestina, davant la inacció dels governs, incapaços d’aturar una matança diària de civils, nens inclosos. A casa nostra, ho estem veient sobretot amb la Flotilla de la Llibertat i les protestes a la Vuelta Ciclista per la presència d’un equip d'Israel.
Però també és cert que totes dues han estat sotmeses a befa i crítica per part d’una part de la societat, amb altaveus mediàtics inclosos, poc preocupada pel malestar aliè.
No hauria de ser una preocupació. Al seu dia, els moviments contra la guerra del Vietnam o per la igualtat de la població negra també van ser estigmatitzats com a propis de ‘hippies’ i de melenuts. Ara, els hi diuen ‘perroflautas’. La història es repeteix i moltes vegades posa a tothom al seu lloc.
Una societat civil forta i organitzada és símptoma de bona salut democràtica. A Catalunya, ara que estem en plena celebració de la Diada, i salvant les distàncies —res és comparable amb mirar de respondre contra un genocidi o matances de civils—, una part de la ciutadania va ser capaç fa uns anys d’empènyer per forçar les costures i mirar de reclamar un dret nacional a decidir. El resultat ho sap tothom, però el moviment mai va ser tan transversal com quan el va iniciar la ciutadania, arran la retallada que va patir l’Estatut del 2006, aprovat per sufragi.
La lluita contra els desnonaments injustos, contra els abusos de la banca, contra el desmantellament de la sanitat pública... Allà on no volen o no poden arribar les polítiques públiques per frenar els poderosos, cal una societat civil potent i organitzada. I si lladren, cavalquem!
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1