Sant Joan de Déu descobreix els mecanismes que impedeixen l’eficàcia del tractament en un tipus de càncer

L’estudi s’ha fet gràcies a l'altruisme de 35 famílies que van donar mostres de teixit cerebral dels seus fills

[Img #61093]

Un equip d’investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues ha descobert el mecanisme que facilita que un tipus de càncer infantil no respongui al tractament. El resultat de l’estudi es publica a la revista especialitzada Neuro-Oncology Advances.

El glioma difús intrínsec del tronc encefàlic (DIPG, per les seves sigles en anglès) és un dels tumors cerebrals infantils més agressius i letals, amb una incidència anual d'entre 20 i 30 casos a Espanya. Amb una esperança de vida mitjana inferior als dos anys després del diagnòstic i sense tractaments curatius disponibles, la investigació en aquest tipus de càncer és clau per avançar en noves estratègies terapèutiques

Els resultats de l'estudi mostren que les cèl·lules tumorals secreten dues proteïnes -osteopontina i chitinase-3-like 1 (CHI3L1)- que modifiquen profundament l'entorn cel·lular que les envolta, afavorint un microambient immunosupressor i pro-tumoral.

L'estudi demostra que aquestes proteïnes modifiquen el comportament de diversos tipus cel·lulars normals del cervell per afavorir l'entorn tumoral. Fan que certes cèl·lules mare (mesenquimals) es transformin en cèl·lules que suprimeixen la resposta immunitària, ajudant així el tumor a escapar de les defenses del cos. També reforcen els vasos sanguinis i la barrera hematoencefàlica del cervell, fent que l'accés dels tractaments al tumor sigui gairebé impossible. A més, fan que els macròfags -un tipus de cèl·lules defensives- adoptin un paper antiinflamatori, típic d'entorns que afavoreixen el creixement tumoral.

Els investigadors van arribar a aquestes conclusions analitzant mostres de teixit cerebral, líquid cefalorraquidi i sang de pacients amb DIPG, i després de realitzar experiments in vitro amb cèl·lules humanes i models animals. La presència d'aquestes dues proteïnes en el líquid cefalorraquidi dels pacients obre també la possibilitat d'utilitzar-les com a biomarcadors no invasius.

Aquest treball amplia el coneixement sobre el microambient tumoral del DIPG i reforça la necessitat de desenvolupar estratègies d'immunoteràpia personalitzades, dirigides a contrarestar l'acció d'aquestes proteïnes o revertir els canvis que indueixen.

L'estudi ha estat possible gràcies a l'altruisme de 35 famílies que van donar mostres de teixit cerebral dels seus fills, tant de pacients amb DIPG com de nens sense patologies tumorals.