Salut detecta la presència del virus de la pòlio en aigües residuals del Baix Llobregat

La xarxa de monitoratge d'aigües residuals de Catalunya del Departament de Salut ha alertat de la detecció d'un enterovirus pòlio (VDPV) de tipus vacunal a dues estacions depuradores del Baix Llobregat, segons ha informat l'Agència de Salut Pública de Catalunya. La troballa es va fer durant tasques rutinàries de vigilància virològica de les aigües en unes mostres del 2 de setembre. Ara s'ha iniciat la investigació epidemiològica i s'estan desplegant altres actuacions.

 

L'agència ha recordat que a Catalunya "el risc de propagació és molt baix", ja que hi ha alts nivells de vacunació i bones condicions higièniques. Segons l'anàlisi genètica, es tractaria d'un poliovirus 3 derivat de vacuna oral atenuada "amb capacitat inefectiva".

 

L'Agència de Salut Pública de Catalunya va notificar la troballa al centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), va enviar mostres al Centre Nacional de Microbiologia i es van implementar les actuacions establertes al Pla d'Acció d'Espanya per a l'Erradicació de la Poliomelitis. Aquestes accions van incloure principalment la cerca i vigilància activa, prospectiva i retrospectiva, de casos als centres assistencials, l'anàlisi virològica periòdica en aigües residuals i l'avaluació de les cobertures de vacunació a la recerca de població susceptible de risc.

 

Un cop fetes aquestes accions, l'Agència de Salut Pública ha afirmat que la detecció del poliovirus en aigües residuals indica la contaminació d'aigües i disseminació del virus per l'excreció via fecal d'alguna persona infectada.

 

La poliomielitis és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot menors de 5 anys i causa paràlisi permanent en aproximadament 1 de cada 200 casos d'infecció. El virus es transmet de persona a persona principalment per via orofecal o, amb menys freqüència, a través d'aigua o aliments contaminats. El període d'incubació sol ser de set a 10 dies. Fins a un 90% dels infectats són asimptomàtics o només presenten símptomes lleus, i la malaltia pot passar desapercebuda.

 

En aquest cas, el poliovirus d'origen vacunal és un poliovirus originat a partir dels continguts originalment a la vacuna antipoliomielítica oral (VPO). Aquests virus atenuats es repliquen a l'intestí durant un període limitat, generant així anticossos i la consegüent immunitat. Excepcionalment, en replicar-se al tub digestiu, poden patir canvis genètics i propagar-se en comunitats que no estan totalment vacunades contra la poliomielitis, sobretot en zones on hi ha poca higiene o mal sanejament.

 

Aquesta vacuna es fa servir en països on el poliovirus salvatge encara està actiu perquè la seva administració no requereix més que d'un mínim de preparació i equipament. A Catalunya, en canvi, s'administra la vacuna parenteral de virus inactivats (VPI).

 

Davant d'aquesta troballa i la situació actual, l'Agència de Salut Pública emfatitza la importància de mantenir i reforçar l'estratègia vacunal, especialment en els infants, les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i entre els viatgers a països on la malaltia és endèmica.