Temps d’avançar, no pas d’aturar-se

El mes de setembre sempre representa un punt de reinici. Comença el curs escolar, es reactiva la política institucional i els municipis recuperen el seu ritme habitual. Però aquest setembre no és un mes qualsevol: marca l’inici de la segona meitat d’una legislatura que va començar en un moment clau per a la nostra societat; just després que, el 5 de maig de 2023, es declarés oficialment finalitzada la pandèmia de la COVID-19.

Durant més de tres anys, els ajuntaments del Baix Llobregat —com els de la resta del país— van haver d’abocar tots els seus recursos i esforços en combatre els efectes d’una crisi sanitària sense precedents. Les prioritats planificades es van veure alterades, i moltes polítiques van haver de redissenyar-se sobre la marxa. Va ser una etapa marcada per la resiliència, la capacitat d’adaptació i el compromís inqüestionable amb la ciutadania.

Quan es van celebrar les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, els governs locals sortints deixaven enrere una legislatura profundament marcada per l’emergència sanitària. La nova etapa començava, doncs, amb una missió doble: consolidar la recuperació postpandèmica i reprendre, amb un impuls renovat, les prioritats socials, urbanes i ambientals que havien quedat relegades.

Ara, dos anys després, es pot afirmar que el Baix Llobregat ha recuperat el seu pols. Els ajuntaments han reprès projectes estratègics, han reforçat els serveis públics i han avançat en molts dels compromisos adquirits. Però també és moment de reconèixer que el més important encara està per arribar. Els dos anys que tenim al davant són claus per culminar el que s’ha iniciat i transformar la planificació en realitat tangible.

Els reptes que tenim plantejats —des de l’habitatge fins a l’emergència climàtica— no entenen de fronteres administratives. Per això és tan rellevant la cooperació entre governs locals i altres institucions. En aquest sentit, la comarca compta amb dos grans aliats. D’una banda, el Govern de la Generalitat, liderat pel socialista Salvador Illa, que ha encetat una etapa d’estabilitat institucional i compromís amb els municipis, especialment en àmbits com la sanitat, els serveis socials, la transició energètica i l’educació. De l’altra, la Diputació de Barcelona, presidida per la també socialista Lluïsa Moret, que continua exercint un paper clau d’acompanyament tècnic, econòmic i polític, i això permet que els ajuntaments puguin afrontar els seus objectius amb més garanties.

Precisament, en l’àmbit educatiu, aquest setembre s’ha iniciat un nou curs escolar amb diverses novetats, impulsades des de la conselleria d’Educació, dirigida per Esther Niubó. Aquestes polítiques, centrades en la millora de la qualitat educativa i l’acompanyament de l’alumnat, són un exemple clar del compromís institucional per garantir una educació pública forta i adaptada a les necessitats actuals.

Entre les mesures més destacades hi trobem la consolidació de les ràtios reduïdes a I3, amb més del 90% d’aules públiques amb 20 o menys alumnes, i fins i tot 17 o 18 en zones amb alta matrícula viva; la prohibició de l’ús de telèfons mòbils i rellotges intel·ligents a tota l’educació secundària, amb l’objectiu de recuperar espais lliures de distraccions i fomentar un aprenentatge responsable; la inversió de 130 milions d’euros per revertir els mals resultats en competències bàsiques, a través de formació docent, personal de reforç, auxiliars de conversa i referents de ciències; la distribució de vals de 60 euros per a material escolar, beneficiant més de 795.000 alumnes de Primària i ESO, com a mesura d’equitat i suport a les famílies; i, finalment, l’obertura de nous centres educatius i instituts-escola, així com ampliacions en centres existents, que permeten fer front al descens demogràfic sense haver de tancar línies, ni públiques ni concertades.

Aquestes actuacions formen part d’una estratègia de fons que pretén blindar l’educació pública com a eina de transformació social. Ara bé, també cal recordar que encara estem lluny de l’estàndard europeu en inversió: Catalunya destina al voltant del 2,9 % del seu PIB a educació, molt per sota del 6 % recomanat. Augmentar aquesta inversió i reforçar el diàleg amb tota la comunitat educativa —docents, famílies, sindicats— hauria de ser un objectiu irrenunciable.

Arribats a aquest equador de legislatura, és moment de fer balanç i reafirmar compromisos. El Baix Llobregat ha demostrat que sap avançar, fins i tot en els contextos més adversos. Però ara no n’hi ha prou amb resistir: és temps de construir, de consolidar i de transformar.

Les polítiques públiques locals, amb el suport d’institucions compromeses com la Generalitat i la Diputació, estan en marxa. I si es manté el ritme, la coordinació i la voluntat de millora contínua, aquesta legislatura pot esdevenir una referència de gestió eficaç i transformació territorial.

Ens trobem en un moment clau. Els dos anys vinents representen una oportunitat per donar continuïtat a les polítiques iniciades i garantir que les actuacions planificades tinguin un impacte real en la qualitat de vida de la ciutadania.