Mor més gent de la que neix al Baix Llobregat per quart any consecutiu

L’Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat, per primera vegada, una nota informativa específica sobre la diferència entre naixements i defuncions —també coneguda com a saldo vegetatiu—, que mostra una tendència demogràfica preocupant: el 2023 van morir 1.274 persones més de les que van néixer a la comarca.

 

Segons les dades definitives de l’Idescat, l’any 2023 es van registrar 6.736 defuncions al Baix Llobregat (3.425 homes i 3.311 dones), una xifra que s’ha mantingut estable respecte al 2022. En canvi, el nombre de naixements va caure fins a mínims històrics, la qual cosa que confirma un canvi de dinàmica en la població de la comarca.

 

Aquest desequilibri entre naixements i defuncions no és nou: el Baix Llobregat acumula quatre anys seguits amb més morts que naixements. El saldo vegetatiu va ser de -2.020 persones el 2020, -488 el 2021, -1.011 el 2022 i -1.274 el 2023.

 

La taxa de creixement natural —que reflecteix aquest balanç per cada mil habitants— és del -1,5 ‰, inferior a la de Catalunya (-1,7 ‰) i a la mitjana de l’Àmbit Metropolità (-1,6 ‰). Malgrat això, el Baix Llobregat presenta un comportament menys negatiu que comarques com el Maresme, que registra un -2,8 ‰.

 

Només tres municipis de la comarca van tenir un saldo vegetatiu positiu l'any 2023: Sant Just Desvern (+14), Molins de Rei (+11) i Collbató (+1). A la resta, el balanç va ser negatiu. En valors absoluts, destaquen Cornellà (-205), Sant Boi (-170) i el Prat (-118). Si s’analitza la taxa per població, Castellví de Rosanes és el municipi amb el decreixement més pronunciat (-9,1 ‰), seguit de Santa Coloma de Cervelló (-4,5 ‰) i Sant Esteve Sesrovires (-2,7 ‰).

 

Després dels efectes de la pandèmia del 2020 —amb una sobremortalitat significativa en els majors de 70 anys—, les defuncions s’han estabilitzat, i es troben ja en nivells similars als del 2019. En canvi, el descens dels naixements continua i consolida una tendència que posa de manifest la necessitat de repensar polítiques de natalitat i suport a les famílies.

 

L’Observatori comarcal preveu seguir monitorant aquesta evolució en pròximes publicacions, com a eina per ajudar a interpretar els canvis demogràfics que afecten directament la planificació de serveis, equipaments i polítiques públiques.