L’AMB presenta una nova estratègia per transformar la gestió i el tractament dels residus abans del 2035

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat la seva nova estratègia de futur en matèria de tractament i gestió dels residus municipals, un full de ruta que marca l’horitzó del 2035 com a punt de transformació del model actual. El sistema de contenidors oberts, predominant encara a la majoria dels municipis metropolitans, ha arribat al límit de la seva efectivitat i manté estancats els nivells de recollida selectiva entorn del 40 %, molt per sota dels objectius fixats per la Unió Europea per al 2025 i del Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25), que estableix reciclar el 55 % dels residus.

L'any 2024 es van generar 1,4 milions de tones de residus, una xifra que equival a 422,4 kg per habitant i any, lleugerament superior a la de l’any anterior. Tot i que des del 2010 la producció global s’ha reduït un 9 %, encara queda lluny de l’objectiu europeu del 15 % de reducció el 2025. Aquest escenari fa evident, segons fonts de l’administració metropolitana, la necessitat urgent de repensar el model i prioritzar sistemes més eficients i sostenibles.

Per assolir els objectius de reciclatge marcats per Europa, els municipis metropolitans estan implantant nous sistemes de recollida amb identificació d’usuaris, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents. Aquests models permeten saber qui genera i separa correctament els residus, fet que possibilita adaptar les taxes municipals segons el comportament de cada llar o negoci.

La identificació dels usuaris no només millora la qualitat de la recollida selectiva, sinó que també incentiva la corresponsabilitat ciutadana. Segons l’AMB, aquesta transformació pot tenir un impacte econòmic directe. “Si tots els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria reduir-se en fins a 20 milions d’euros anuals gràcies a l’estalvi en el tractament de la fracció resta i en l’impost sobre l’abocament o la incineració”, apunten des de l’organisme metropolità.

Actualment, el cost de tractament oscil·la entre 60 i 140 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i dels nivells de reciclatge. Els municipis amb millors índexs de recollida poden arribar a pagar tres vegades menys que els que separen pitjor.

La prevenció com a eix central

Un dels pilars de la nova estratègia és la prevenció. L’AMB aposta per reduir la generació de residus des de l’origen, potenciant la reparació i la reutilització d’objectes, i impulsant la creació de noves infraestructures dedicades a la recuperació de materials.

Actualment, ja existeixen serveis metropolitans amb aquesta finalitat, com l’espai Millor Que Nou, en funcionament des del 2010, que ajuda els usuaris a reparar gratuïtament objectes de tota mena (electrònica, bricolatge, fusteria, bicicletes o tèxtil) i evita cada any la generació de 20 tones de residus.

La nova estratègia vol portar aquesta filosofia a una escala molt més gran amb la construcció de diverses plantes dedicades a la recuperació de materials, que comptaran amb tallers de reparació, magatzems, botigues de segona mà i espais d’exposició.

També es preveuen plantes de gestió d’excedents alimentaris, amb obradors per evitar el malbaratament, i plantes de rentatge d’envasos per reduir els envasos d’un sol ús.

La importància de la fracció orgànica

Un altre dels elements clau del nou model és el tractament de la matèria orgànica, que representa una part significativa dels residus municipals. Actualment, gran part d’aquesta fracció separada correctament es tracta als ecoparcs, i una petita part també es porta a les dues plantes de compostatge del territori. El seu tractament permet produir compost d’alta qualitat per a l’agricultura i biogàs, que es transforma en energia elèctrica.

La nova estratègia preveu reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica, amb una capacitat addicional de tractament de 150.000 tones anuals i un enfocament orientat a la producció d’adobs i fertilitzants a la carta. A més, gràcies a tècniques d’enriquiment (upgrading), serà possible transformar el biogàs en biometà, una energia renovable amb un potencial energètic superior.

L’activitat d’aquestes plantes principals estarà reforçada per dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció, que faran el pretractament dels residus i enviaran el macerat resultant a les instal·lacions principals. 
L’objectiu és que menys del 16 % dels residus acabi en una instal·lació de disposició finalista (planta de valorització energètica o abocador), i que com a màxim el 10 % del total acabi en un dipòsit controlat.

Dades del 2024: estancament de la recollida selectiva

Les dades del 2024 mostren que, malgrat els esforços dels darrers anys, la recollida selectiva a l’àrea metropolitana continua pràcticament estancada: només el 38,81 % dels residus es van recollir de manera separada, una xifra molt similar a la del 2023.

Dels 36 municipis metropolitans, només 11 han assolit l’objectiu europeu del 55 % de reciclatge: Begues, Corbera, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Torrelles, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Castellbisbal, Ripollet i Tiana.

Per fraccions, la recollida de matèria orgànica ha millorat un 4 % respecte al 2023, arribant al 39 % del total generat. En canvi, la recollida de vidre ha disminuït vuit punts percentuals (61 %), i el paper i cartró s’ha mantingut estable (44 %). Pel que fa als envasos lleugers domèstics, la recollida selectiva es va situar en el 38 %.