Un centenar de metròpolis signen una declaració per avançar en neutralitat climàtica i habitatge assequible

La primera Cimera Mundial Metropolitana (WMS), que ha tingut lloc a Barcelona, ha acordat una declaració per impulsar l'habitatge assequible i avançar cap a la neutralitat climàtica. Un centenar d'alcaldes, autoritats metropolitanes i locals i representants polítics d'arreu del món han debatut sobre els grans reptes urbans del segle XXI, que inclouen la reivindicació d'un major paper de les urbs a escala internacional, una millor governança, major autonomia i suficiència financera.

Aquesta setmana, més d’un centenar de líders metropolitans, responsables institucionals i representants d’organitzacions internacionals com Nacions Unides o la Comissió Europea debaten sobre els grans reptes urbans del segle XXI: de manera prioritària, la crisi global de l’habitatge, i també temes cabdals com l’emergència climàtica, la digitalització i la gestió de l’aigua.

La trobada ha culminat amb la signatura de la Declaració Metropolitana de Barcelona, un document conjunt en què les metròpolis participants han pres determinats compromisos.

Transformació urbana inclusiva i sostenible

Volen liderar una transformació urbana inclusiva i sostenible, que garanteixi els drets humans i lluiti contra l'emergència climàtica. També volen enfortir la governança democràtica, millorar la cooperació institucional i la coordinació, fomentant la representació, la transparència i la participació ciutadana en la presa de decisions. Pretenen impulsar l'agenda global més enllà del 2030 i del 2050, assumint un paper clau en la seva implementació i col·laborar amb Nacions Unides, governs estatals i organitzacions internacionals.

D'altra banda, s'intentaran impulsar polítiques metropolitanes d'habitatge, amb mecanismes que garanteixin l'accés a un habitatge adequat, assequible i de qualitat per a tothom, per combatre l'exclusió residencial. Aposten també per fomentar la cooperació entre metròpolis, compartir experiències, promoure l'aprenentatge mutu i enfortir les xarxes metropolitanes com a plataformes d'intercanvi i influència internacional. Per últim, volen avançar cap a la neutralitat climàtica, mobilitzar recursos, innovar i cooperar en l'àmbit internacional per liderar una transició ecològica justa i ambiciosa que equilibri objectius climàtics, cohesió social, desenvolupament econòmic i la protecció de la biodiversitat.

Durant la inauguració de la cimera, el president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la importància “de reivindicar les metròpolis com les grans protagonistes de la vida ciutadana al segle XXI".

"El futur del món tal i com el coneixem es juga, principalment, a les metròpolis, i ens pertoca a les institucions, doncs, treballar per millorar els nostres barris”, ha afegit Collboni.

“Les institucions només som útils si garantim la pau i la dignitat humana de la nostra ciutadania. Les metròpolis no som només receptores de polítiques globals, som els motors que les definim i implementem”, ha remarcat i ha afegit que “cal que ens mobilitzem com a àrees metropolitanes". Per a Collboni, aquesta declaració política "reitera que hem de jugar un paper clau i hem d’aconseguir ser reconeguts com a tal”.

El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha exposat que “les metròpolis són l’espai on es juguen les grans transformacions del futur: garantir habitatge assequible, frenar la crisi climàtica i fer de la digitalització una eina inclusiva al servei de la ciutadania”.

Balmón ha recalcat que l’AMB, la tercera administració més important de Catalunya, s’ha construït des del consens. “A les ciutats de la metròpoli de Barcelona no volem amenaces ni guerres; només veiem éssers humans. Hem d’empoderar les àrees metropolitanes perquè el futur mai està escrit”, ha apuntat Balmón.

Entre els alcaldes i representants polítics internacionals destaquen Mustafa Bozbey (president de la Unió de Municipis de Màrmara), Pia Imbs (presidenta de l’Eurometròpoli d’Estrasburg), Issa Kassis (alcalde de Ramallah), Razaque Manhique (alcalde de Maputo), Tuija Telén (alcaldessa regional d’Hèlsinki-Uusima) i Oleh Volskyi (alcalde de Zhovkva i membre de l’Associació d’Aglomeracions de Lviv), entre molts d’altres.

El 10è aniversari del Fòrum EMA

El desè aniversari del Fòrum EMA (European Metropolitan Authorities) ha estat un dels punts centrals del WMS 2025. Creat a Barcelona l’any 2015 per iniciativa de l’AMB, l’EMA s’ha consolidat en aquesta dècada com una plataforma de referència per al diàleg polític entre les principals metròpolis europees i les institucions de la Unió Europea. Al llarg de 10 edicions celebrades a ciutats com Torí, Varsòvia, Roma, Lió, Porto, Katowice, Hèlsinki i Amsterdam, el Fòrum ha abordat reptes comuns com la cohesió social, la transició verda i digital, la inclusió i l’habitatge.

Balmón ha apuntat que “fa 10 anys, l’AMB va impulsar l’EMA amb la convicció que les metròpolis necessiten una veu pròpia a Europa" i ha assegurat que "avui, aquesta xarxa ha esdevingut un actor reconegut en la defensa dels interessos metropolitans i en la construcció d’una Europa més cohesionada i sostenible”.

Pel que fa al futur de la xarxa, Balmón ha subratllat que “cal continuar reforçant aquest paper de diàleg a escala europea per consolidar les metròpolis com a aliades indispensables per fer realitat l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu”.

Els reptes actuals de les ciutats i àrees metropolitanes

Durant l’intercanvi d’experiències s’han posat damunt la taula els principals reptes a què s’enfronten les ciutats i metròpolis, i és que més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes i, el 2035, prop de 3.470 milions de persones viuran en metròpolis (un 39 % de la població global). Això implica una complexitat creixent en la planificació urbana.

A més, les fronteres administratives no reflecteixen les dinàmiques urbanes reals, i els reptes en temes d’habitatge, mobilitat, energia o aigua superen l’escala municipal i requereixen governança metropolitana coordinada. Segons l’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial (2021), encara hi ha 150 milions de persones sense llar arreu del món.

Pel que fa a l’emergència climàtica, l’augment de temperatures, els fenòmens extrems i l’escassetat de recursos impacten especialment en les àrees metropolitanes, però aquestes també poden convertir-se en refugis per a la biodiversitat i agents clau en resiliència. Durant la trobada també s’ha posat en relleu que cal garantir l’accés equitatiu a la tecnologia, la protecció dels drets digitals i la participació ciutadana en la transformació digital.