OPINIÓ
EDITORIAL. Una comarca que reconstrueix la seva història
MARÍA JOSÉ ESPINOSA. Directora ELFAR.CAT
![[Img #61665]](https://elfar.cat/upload/images/10_2025/3032_mj-nueva.jpg)
El 31 d’octubre, tal com estableix la Llei de Memòria Democràtica del 2022, es commemora el Dia en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. El seu objectiu és reconèixer, dignificar i reparar aquelles persones que van patir persecució o violència per motius polítics, ideològics, religiosos, de gènere o d’orientació sexual, i fomentar la reflexió i el compromís social, especialment a l’escola.
El Baix Llobregat viu un procés col·lectiu per recuperar la seva memòria democràtica. No es tracta només de conservar documents o col·locar plaques, sinó d’assumir amb consciència el passat per entendre’l i transmetre’l. La comarca, marcada per la seva història obrera i de resistència antifranquista, té un llegat viu que transcendeix els anys. Els carrers, els arxius i les veus que van viure la guerra i l’exili en són testimonis avui reivindicats des d’institucions, entitats i ciutadania.
Durant dècades, la història d’aquells anys foscos va ser silenciada. Moltes famílies van callar per por o dolor, però el temps ha obert espais de preguntes: qui eren els veïns desapareguts, què amagaven els noms dels carrers, quins relats dormien als arxius? D’aquest desig de conèixer va sorgir un moviment social i institucional que, des dels ajuntaments i el Consell Comarcal, ha teixit una estructura per rescatar el passat amb rigor i respecte.
Un punt d’inflexió va ser la creació, el 2020, de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, un projecte col·laboratiu que reuneix municipis, entitats memorialistes, sindicats, centres educatius i arxius. La seva finalitat és compartir recursos i experiències per fer de la memòria un patrimoni col·lectiu i accessible.
Les escoles hi juguen un paper essencial com a espais on la memòria es transmet i es viu. Són llocs on es poden comprendre millor els valors de la democràcia, el respecte als drets humans i la llibertat, i on es fomenta la participació activa de l’alumnat en la reflexió sobre el passat. La incorporació de la història local ajuda a construir ciutadans crítics i compromesos.
De fet, la Llei de Memòria de Catalunya, en tramitació parlamentària, preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un moment marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta és urgent educar les noves generacions perquè identifiquin i combatin les amenaces als drets democràtics.
Al Baix Llobregat, cada municipi aporta la seva singularitat a aquest projecte compartit: des dels actes d’homenatge fins a la recuperació d’espais o la recerca de víctimes de la repressió. Aquesta diversitat enriqueix el conjunt i evita una visió única de la història. Tots plegats formen part d’un teixit comú que reivindica la memòria com a eina de dignitat i justícia. El Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal exerceixen un paper central com a coordinadors i motors d’aquest procés.
Es tracta d’una aposta per la veritat, la justícia i la dignitat. La memòria no és només un record del passat, sinó un compromís amb el present i una esperança de futur. En una comarca que mai no va acceptar la submissió i que sempre ha defensat la llibertat, la memòria és el fonament sobre el qual es construeix una societat més justa.
El Baix Llobregat ens recorda que la memòria democràtica no és un exercici nostàlgic, sinó un acte viu i necessari per entendre d’on venim i decidir cap a on volem anar. Una comarca que no només recorda, sinó que actua, que ensenya i que construeix el futur des del record compartit. Un llegat col·lectiu que cal preservar amb cura, responsabilitat i compromís.
El context actual és preocupant. L’augment de l’extrema dreta arreu del món ha portat a la normalització de discursos de xenofòbia, intolerància i nacionalisme excloent, sovint amplificats per les xarxes socials i la desinformació. Aquests discursos amenacen valors essencials com el respecte, la tolerància i la igualtat.
Davant d’això, la participació política, l’educació cívica i la promoció de la diversitat són imprescindibles per defensar la democràcia. Només així podrem curar la ferida del passat i protegir el futur: amb veritat, justícia i memòria.
![[Img #61665]](https://elfar.cat/upload/images/10_2025/3032_mj-nueva.jpg)
El 31 d’octubre, tal com estableix la Llei de Memòria Democràtica del 2022, es commemora el Dia en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. El seu objectiu és reconèixer, dignificar i reparar aquelles persones que van patir persecució o violència per motius polítics, ideològics, religiosos, de gènere o d’orientació sexual, i fomentar la reflexió i el compromís social, especialment a l’escola.
El Baix Llobregat viu un procés col·lectiu per recuperar la seva memòria democràtica. No es tracta només de conservar documents o col·locar plaques, sinó d’assumir amb consciència el passat per entendre’l i transmetre’l. La comarca, marcada per la seva història obrera i de resistència antifranquista, té un llegat viu que transcendeix els anys. Els carrers, els arxius i les veus que van viure la guerra i l’exili en són testimonis avui reivindicats des d’institucions, entitats i ciutadania.
Durant dècades, la història d’aquells anys foscos va ser silenciada. Moltes famílies van callar per por o dolor, però el temps ha obert espais de preguntes: qui eren els veïns desapareguts, què amagaven els noms dels carrers, quins relats dormien als arxius? D’aquest desig de conèixer va sorgir un moviment social i institucional que, des dels ajuntaments i el Consell Comarcal, ha teixit una estructura per rescatar el passat amb rigor i respecte.
Un punt d’inflexió va ser la creació, el 2020, de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, un projecte col·laboratiu que reuneix municipis, entitats memorialistes, sindicats, centres educatius i arxius. La seva finalitat és compartir recursos i experiències per fer de la memòria un patrimoni col·lectiu i accessible.
Les escoles hi juguen un paper essencial com a espais on la memòria es transmet i es viu. Són llocs on es poden comprendre millor els valors de la democràcia, el respecte als drets humans i la llibertat, i on es fomenta la participació activa de l’alumnat en la reflexió sobre el passat. La incorporació de la història local ajuda a construir ciutadans crítics i compromesos.
De fet, la Llei de Memòria de Catalunya, en tramitació parlamentària, preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un moment marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta és urgent educar les noves generacions perquè identifiquin i combatin les amenaces als drets democràtics.
Al Baix Llobregat, cada municipi aporta la seva singularitat a aquest projecte compartit: des dels actes d’homenatge fins a la recuperació d’espais o la recerca de víctimes de la repressió. Aquesta diversitat enriqueix el conjunt i evita una visió única de la història. Tots plegats formen part d’un teixit comú que reivindica la memòria com a eina de dignitat i justícia. El Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal exerceixen un paper central com a coordinadors i motors d’aquest procés.
Es tracta d’una aposta per la veritat, la justícia i la dignitat. La memòria no és només un record del passat, sinó un compromís amb el present i una esperança de futur. En una comarca que mai no va acceptar la submissió i que sempre ha defensat la llibertat, la memòria és el fonament sobre el qual es construeix una societat més justa.
El Baix Llobregat ens recorda que la memòria democràtica no és un exercici nostàlgic, sinó un acte viu i necessari per entendre d’on venim i decidir cap a on volem anar. Una comarca que no només recorda, sinó que actua, que ensenya i que construeix el futur des del record compartit. Un llegat col·lectiu que cal preservar amb cura, responsabilitat i compromís.
El context actual és preocupant. L’augment de l’extrema dreta arreu del món ha portat a la normalització de discursos de xenofòbia, intolerància i nacionalisme excloent, sovint amplificats per les xarxes socials i la desinformació. Aquests discursos amenacen valors essencials com el respecte, la tolerància i la igualtat.
Davant d’això, la participació política, l’educació cívica i la promoció de la diversitat són imprescindibles per defensar la democràcia. Només així podrem curar la ferida del passat i protegir el futur: amb veritat, justícia i memòria.










Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.169