El Baix Llobregat rescata el seu passat per construir futur

El Baix Llobregat ha estat, històricament, una terra marcada per l’acollida, el treball, la lluita obrera i la resistència antifranquista. Una comarca que, durant dècades, va forjar una identitat col·lectiva a partir del compromís, la solidaritat i la dignitat. Avui, aquest passat no resta oblidat ni relegat als llibres d’història, sinó que es manté viu i present gràcies a un treball col·lectiu de recuperació, dignificació i transmissió de la memòria democràtica. Els ajuntaments i el Consell Comarcal han assumit un compromís actiu per recuperar aquest llegat, no només des de l’arxiu i la documentació, sinó també des de l’educació, l’urbanisme, la cultura i, sobretot, des de l’escolta i la reparació.

La creació de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, impulsada l’any 2020, ha estat clau per articular aquest esforç a escala comarcal. Aquesta plataforma, promoguda pel Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, ha permès connectar 26 municipis, entitats socials, sindicats i centres educatius per coordinar accions i compartir recursos. Un espai de col·laboració que ha aconseguit trencar les desigualtats entre municipis grans i petits, garantint que la memòria arribi arreu del territori.

Un dels municipis capdavanters en aquest àmbit és Cornellà, que ha apostat decididament per la digitalització dels consells de guerra franquistes que van afectar veïns i veïnes de la ciutat. Aquesta iniciativa, pionera a la comarca, no només facilita l’accés a investigadors i familiars, sinó que dignifica les víctimes i les retorna a la memòria col·lectiva. 

Però l’aposta de Cornellà no es limita als arxius. La rehabilitació de Can Maragall com a futur Centre d’Interpretació de la Història i la Memòria dotarà la ciutat d’un espai de reflexió i aprenentatge. Paral·lelament, el programa radiofònic local La Placeta del Temps recull la memòria oral de la gent gran, entrellaçant relats de guerra, migració i activisme obrer. A peu de carrer, la memòria també es transforma: des de 2017, l’Ajuntament ha retirat desenes de plaques franquistes i ha rebatejat carrers amb noms democràtics, fent desaparèixer vestigis de la dictadura.

Cornellà també acull la seu de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, una de les entitats més actives de la comarca en la recuperació i divulgació de la memòria de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Constituïda l’any 2005, l’entitat treballa per recuperar la història oblidada de les víctimes de la repressió, preservar els testimonis orals i promoure iniciatives educatives i commemoratives.

Entre les seves principals línies d’actuació hi ha l’organització de xerrades, exposicions, presentacions de llibres i l’homenatge a persones represaliades o afusellades.

A Esplugues, la memòria es treballa des de múltiples vessants. L’Ajuntament ha desenvolupat un programa municipal que inclou la recuperació d’arxius històrics del període 1931–1980, la recollida de testimonis, exposicions públiques i la senyalització d’espais vinculats a la memòria. Una de les propostes més singulars és la ruta per les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir, que permet al visitant apropar-se a la defensa civil durant la guerra amb un enfocament pedagògic integrat en el programa educatiu local. Esplugues, com altres municipis, forma part activa de la Xarxa comarcal, amb una implicació creixent en les accions de divulgació i sensibilització històrica.

Sant Boi ha desenvolupat el projecte Memorial 1936–1945, que localitza i documenta les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme nascudes o residents a la ciutat. L’Arxiu Històric Municipal, ubicat a Can Torrents, ha creat una base de dades —en constant actualització— que recull més de 200 noms i entre els quals hi ha set santboians deportats que varen morir als camps nazis.

El municipi ha renovat la placa commemorativa amb els noms d’aquests deportats, visibilitzant històries personals més enllà de les xifres. La plaça de Mercè Rodoreda, on es realitza anualment l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, acull aquesta placa juntament amb un conjunt escultòric d’homenatge a l’Amical de Mauthausen. 

A la plaça del Ripollès, al barri de Casablanca, també hi ha un monument en record als republicans i republicanes que van fugir a l’exili durant l’hivern de 1938-1939. 

Psiquiàtric i Guerra Civil

Una vintena de familiars de persones mortes als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil es van reunir a finals de setembre al Museu d’Història de Sant Boi per compartir un espai de memòria i reivindicació de la història dels seus avis i besavis. Entre 1936 i 1939, al psiquiàtric de Sant Boi van morir 3.160 persones, la gran majoria a causa de malalties gàstriques i desnutrició.

El grup Besnets en cerca, format per nets i besnets d’aquestes víctimes, lluita perquè la memòria dels seus familiars no caigui en l’oblit. Durant la trobada, van compartir les seves històries personals i van treballar en la concreció dels objectius i estatuts de l’entitat per formalitzar-la oficialment, a més d’ampliar el grup motor amb noves incorporacions. Des de l’entitat asseguren que la Generalitat està elaborant un estudi històric que expliqui què va passar durant aquells anys.

Sant Joan Despí ha orientat part del seu treball memorialista cap a la recuperació de la història dels soldats republicans morts el 25 de gener de 1939 al travessar el riu Llobregat durant la retirada. Un espai al cementiri i una fossa comuna dignificada amb onze noms identificats permeten fer visible un episodi tràgic. 

La història personal de Nieves Camps, que durant dècades va cercar el seu marit desaparegut en combat, ha esdevingut un símbol de la lluita per la memòria íntima. L'Arxiu Municipal conserva i facilita l’accés a documentació sobre aquests fets. D’altra banda, i gràcies al testimoni d’Ismael Guàrdia, fill de l’enterrador, es va localitzar aquesta fossa comuna.

A Viladecans, la memòria històrica pren forma a través de monuments i una toponímia que ret homenatge a la lluita per la llibertat. A la plaça Europa, una placa inaugurada el 14 d’abril de 2024, coincidint amb l’aniversari de la Segona República, recorda els consellers municipals del període 1931-1939. El monument inclou els noms dels representants republicans i un codi QR amb informació sobre la proclamació de la República a la ciutat.

Al cementiri municipal, el monòlit a Los Caídos, traslladat des de la Rambla el 1979, va ser reconvertit el 2019 en un espai de record a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista; i a Can Sellarès, una placa de 2014 commemora els viladecanencs morts als bombardejos de 1938.

La toponímia local també manté viva la memòria amb carrers com l’Avinguda María Domínguez, dedicada a la primera alcaldessa republicana de la Segona República Espanyola en la localitat de Gallur (Saragossa), i l’avinguda Clara Campoamor, una de les principals impulsores del sufragi femení. La Plaça dels Lluitadors per la Democràcia completa aquest mapa simbòlic que Viladecans dedica a la defensa de la llibertat i la justícia social.

L’Hospitalet, el segon municipi més poblat de Catalunya, ha consolidat un espai dedicat a la memòria antifranquista a través del treball de l’Arxiu Municipal i del Museu. Des de 1995, s’han recollit centenars de testimonis i s’han creat recursos audiovisuals de divulgació general i per a l’ús escolar. El Museu de L’Hospitalet acull exposicions permanents, activitats pedagògiques i un centre de documentació, en col·laboració amb entitats com el Memorial de Treballadors i Treballadores de SEAT, l’Amical de Mauthausen i altres entitats relacionades amb les víctimes del nazisme, l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i el Centre d’Estudis de L’Hospitalet.

A Gavà, el Museu i l’arxiu local han estat punt de partida per a projectes escolars i activitats participatives, com la difusió de fotografies antigues i relats a les xarxes socials, on la implicació ciutadana ha obert noves vies per recuperar la memòria oral.

Per la seva banda, el Prat ha incorporat la memòria democràtica a l’activitat comunitària a través d’equipaments com el Centre Cívic Palmira Domènech. 

El treball coordinat a escala comarcal ha estat possible gràcies a la creació de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, impulsada des del Consell Comarcal i el Centre d’Estudis, i que està integrada pels municipis, així com entitats i organismes que desenvolupen projectes de memòria democràtica. Una de les grans fites recents va ser el plenari celebrat el febrer de 2025, on es va presentar el balanç de l’any anterior i es van acordar les línies estratègiques per a enguany: més educació, més participació juvenil i més difusió dels projectes de les entitats.

Entre les accions destacades de la Xarxa, cal esmentar la cerca dels deportats de la comarca que es va impulsar a iniciativa d’Amical Mauthausen i que va visibilitzar més de 100 noms de baixllobregatins deportats a diversos camps de concentració nazis; els actes homenatge als deportats que es fa cada any entorn al 5 de maig; les activitats culturals i jornades de memòria que s’han dut a terme durant els cinc anys de vida de la Xarxa, i la difusió i participació a d’altres activitats de memòria que es fan arreu del territori.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, ubicat a Sant Feliu, està adherit a la Xarxa i hi participa activament. Custodia diversos fons que són autèntiques joies per la difusió de la memòria democràtica, com per exemple, el de la Fundació Utopia-Joan N. García-Nieto, que comprèn documentació sobre el moviment obrer durant les dècades dels anys 60 a 80 del segle passat.

El Govern obrirà la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera

La Generalitat de Catalunya obrirà la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera, on es creu que hi ha enterrades víctimes dels afusellaments de febrer de 1939 a Abrera i Olesa de Montserrat. Representants dels dos ajuntaments, juntament amb tècnics i especialistes, s’han reunit amb les famílies afectades per explicar el procés, que inclourà excavacions i proves genètiques per identificar les restes.

Aquesta actuació s’emmarca dins del Pla de Fosses, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, i és fruit d’anys d’investigació històrica, que ha permès esclarir dates, noms i fets, així com de les reivindicacions dels municipis i les famílies. Es preveu que el procés d’excavació i identificació duri aproximadament un any i mig, amb l’inici de les tasques previst després de Tots Sants.

Un cop finalitzat el procés, la fossa es convertirà en un espai de memòria, dignificació i record, dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.