La implicació del pacient en la presa de decisions li atorga autonomia i aporta eficiència al sistema

La presa de decisions compartides és una eina imprescindible per aconseguir l’empoderament del pacient i dota de més eficiència el sistema sanitari. Aquesta és la principal conclusió de la jornada que ha tingut lloc al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), a Sant Boi, i que ha comptat amb la participació de diversos experts.

Durant aquesta trobada s’ha donat a conèixer l’estudi IMA-cRCT, sobre l’Adherència a la Iniciació de la Medicació, que avalua l’impacte i el procés d’implementació de la presa de decisions compartides, centrat en la patologia cardiovascular i diabetis en l’atenció primària.

La investigació liderada per la Maria Rubio-Valera, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb col·laboració de l’Institut Català de la Salut (ICS), és el punt de partida perquè aquesta pràctica es pugui aplicar a tot el territori.

Les dades d’on parteix la investigació mostren que fins a un 13 % de les persones amb aquestes patologies no inicien el tractament i de les que sí que el comença, fins a un 60 % l’abandona prematurament. Els professionals asseguren que aquestes dades impliquen elevats costos sanitaris, menys control sobre la malaltia i més pèrdues en la productivitat. "Per revertir aquests paràmetres és imprescindible promoure un canvi de paradigma i la implicació del pacient en la presa de decisions", subratllen.

IMA-cRCT s’adreça a les persones adultes que necessiten un nou tractament i utilitza la formació dels professionals i eines de suport a la presa de decisions compartides, per ajudar decidir. Els resultats demostren que tot i que l’aplicació de IMA-cRCT no impacta en l’adherència, sí que redueix la pressió arterial i és altament eficient en les persones amb patologia cardiovascular i diabetis. 

Qualitativament, cal destacar que els pacients viuen l’experiència d’intervenció de manera positiva, se senten més ben informats i es consideren implicats en les decisions sobre la seva salut. Per la seva part, els professionals que han participat de l’estudi asseguren que millora la relació amb el pacient. 

Segons  Rubio-Valera, la presa de decisions compartides pot ajudar a la persona que rep la prescripció a afrontar millor el diagnòstic. És un procés de col·laboració entre professionals i pacients per escollir la millor opció per fer front a la malaltia. En primer lloc cal identificar què cal decidir i dotar al pacient de tota la informació i proposar, també, possibles alternatives al tractament, si el context ho permet. Cal deliberar i analitzar els pros i contres de les diferents possibilitats que pot escollir el pacient, per finalment prendre una decisió. Aquesta, un cop implementada, cal revisar-la periòdicament per valorar-ne el resultat i, si és el cas, buscar alternatives.