S’inaugura la primera planta agrivoltaica monitorada per al control integral del cultiu hortícola

La planta agrivoltaica de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), la primera integrada amb horticultura de regadiu a Catalunya, és un nou espai de generació de coneixement i d’innovació tecnològica aplicada al sector agroalimentari, desenvolupat en el marc d'un projecte europeu.

La instal·lació s'ha construït a l’Agròpolis, un espai de la UPC per a la recerca i la innovació en tecnologies aplicades al sector agroalimentari, ubicat a Viladecans, i vinculat al Campus del Baix Llobregat i a l’Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB). 

A la planta s’analitza, en condicions reals, l’impacte de l’agrivoltaica sobre la qualitat i la productivitat de cultius d’horta. Fins al moment s’han iniciat els assajos de dos tipus de cultius d’horta a l’aire lliure: l’enciam i el bròquil.

Concretament, s’investiga l’impacte que tenen sobre aquests cultius dos tipus de panells fotovoltaics, amb diferent densitat de cel·les fotovoltaiques i, per tant, diferent transparència a la llum. La instal·lació consta de 150 panells fotovoltaics solars amb una potència total de 50,25 kilowatts (kW) i amb capacitat per generar uns 400 kWh al dia, l’equivalent a cobrir el consum diari de 30 i 40 llars.

Les plaques solars estan disposades sobre 10 seguidors solars (dispositius mecànics que permeten orientar les plaques per optimitzar la intercepció dels raigs del sol), per seguir-ne el recorregut des de la sortida a l’est fins a la posta a l’oest. Aquest sistema garanteix un creixement del cultiu i, alhora, maximitza la producció d’energia. Cinc d’aquests seguidors estan equipats amb plaques solars amb un 5 % de transparència a la llum, mentre que els altres cinc utilitzen plaques amb un 40 % de transparència. El moviment de les plaques es controla mitjançant models matemàtics que tenen en compte les variables climàtiques del moment, les necessitats lumíniques del cultiu i els models de creixement vegetal.  

D’altra banda, la zona de cultiu està equipada amb sensors aeris —que mesuren les variables climàtiques— i sensors de sòl, que registren la humitat i la temperatura. A més, s’utilitzen imatges hiperespectrals per monitorar, a través d’un robot mòbil, el creixement del cultiu, fet que permet obtenir dades en temps real i geolocalitzades en els tres espais de l’assaig (dos sota plaques solars de diferent transparència i un a l’aire lliure). D’aquest conjunt de dades es desenvoluparà un bessó digital que facilitarà la presa de decisions immediates i a curt termini en la gestió dels panells solars, amb l’objectiu d’optimitzar la producció.

També s’estudia l’impacte dels dos tipus de panells sobre el desenvolupament, la fisiologia, el rendiment i la qualitat de les espècies hortícoles cultivades, com l’enciam, el bròquil o el tomàquet.

Els assajos d’estiu realitzats fins ara no han mostrat resultats concloents pel que fa a la producció agrícola, ni diferències significatives entre les diferents zones de cultiu en condicions estivals. Durant el període hivernal es preveu analitzar els mateixos paràmetres, tenint en compte que les condicions lumíniques i de temperatura poden ser factors més limitants per a determinats cultius d’horta.

“És una instal·lació de referència i els resultats que s’obtinguin seran determinants per valorar la conveniència o no de la pràctica agrivoltaica com una tecnologia per avançar cap a sistemes productius mixtos (energia i aliments) i definir protocols d’actuació", ha subratllat el professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC Marcel Macarulla i coordinador del projecte Symbiosyst a la UPC. A més, "també donarà més eines per definir polítiques, normatives i ajuts per a les instal·lacions agrivoltaiques en base a dades”, ha afegit.

La professora Anna Gras, de l'EEABB i delegada del rector per Agrotech-UPC, ha afirmat que “la instal·lació de plantes agrivoltaiques obre la porta al fet que agricultors puguin participar dels beneficis de la producció d’energia, tant sigui per autoconsum en les seves instal·lacions com del mercat d’energia", i "això pot contribuir a la sostenibilitat econòmica de les explotacions i a l’equilibri territorial”.