Els mitjans públics són de tothom, no de cap partit

Aquests dies ha tornat el debat sobre TV3, Catalunya Ràdio i ara, també, sobre 3CatInfo al Parlament de Catalunya. I torna de la mà dels mateixos que, cada vegada que no governen, intenten sembrar el dubte sobre els nostres mitjans públics. Alguns dirigents de Junts han decidit fer creure a la ciutadania que la CCMA vol fer desaparèixer les marques històriques de TV3 o Catalunya Ràdio. Una falsedat tan gran com perillosa.

Les marques continuen actives, vives i ben presents a la TDT, a l’FM i a la memòria col·lectiva del país. Ningú les ha tocat. El que sí que s’ha fet —i cal dir-ho clar— és adaptar els continguts informatius digitals sota un mateix paraigua: 3CatInfo, per facilitar-ne l’accés en un ecosistema on la gent ja no només encén la tele o la ràdio, sinó que també s’informa al mòbil, a les xarxes o a les plataformes digitals.

I el resultat parla per si sol: en només una setmana, gairebé un milió de dispositius connectats, 1,5 milions de reproduccions i un augment del 30 % en el consum d’informatius digitals. Això no és desaparició, és evolució. És entendre els temps.

Però hi ha qui prefereix el soroll a la realitat. S’han aferrat al relat de la “desnacionalització” com si la modernització dels mitjans fos una amenaça, quan en realitat és una garantia de supervivència. I cal recordar-los que aquest full de ruta no és cap invent, sinó un acord ampli signat també amb Junts per al nomenament de l’actual Consell de Govern de la CCMA. Si ara hi posen el crit al cel, potser és que han oblidat el que van votar.

Els mitjans públics són —o haurien de ser— de tothom. No d’un partit, no d’un govern, no d’una ideologia. Han de ser independents, plurals, rigorosos i professionals. Són una eina essencial per a qualsevol democràcia i amb una llengua minoritzada com la nostra. Han servit per cohesionar el país, per fer avançar la llengua i per donar veu a tot el territori.

Per això fa tanta ràbia veure com alguns intenten fer-ne una trinxera més. Polititzar els mitjans públics és empobrir-los. Convertir-los en camp de batalla és un error que ja hem viscut massa vegades.

També cal dir-ho: TV3, Catalunya Ràdio, la plataforma 3cat i ara 3catInfo han de millorar. Han de parlar a més gent, arribar als joves, ser més atractius sense perdre exigència. I això no s’aconsegueix mirant enrere, sinó avançant. Romantitzar la TV3 dels anys vuitanta és tan absurd com negar el món digital del 2025. Els temps han canviat i els mitjans, si volen continuar sent referents, han de canviar també.

Defensar els nostres mitjans públics no és un acte de nostàlgia, sinó de responsabilitat democràtica. És garantir que hi hagi espais on la informació no depengui del mercat ni dels interessos de partit. On es parli del país amb rigor, amb pluralitat i amb mirada oberta.

TV3, Catalunya Ràdio, la plataforma 3Cat i ara 3CatInfo són —i han de continuar sent— els mitjans de tots els catalans. Els que no volen que avancin, potser és perquè necessiten que tot segueixi igual. Però el país, per sort, ja fa temps que ha decidit no aturar-se.