“Rojos”, esquerrans, progres…

Volen cavar fosses per a enterrar al govern, els agrada la fruita, no són racistes sinó ordenats, tenen facilitat per a fer llistes, per exemple, la de noms de persones candidates a ser expatriades. Prefereixen enfonsar vaixells a salvar vides, els agrada més un ressort a Gaza que Palestina lliure i saben molt més d'economia que la gent d'esquerres, perquè com tothom sap només els pobres poden ser d'esquerres.

Aquests, els nous fatxes, que s'enorgulleixen de ser-ho, voten a VOX perquè els representa, perquè diu les veritats que uns altres no -encara que siguin mentides- perquè hi ha dos bàndols i ells estan en el correcte i l'altre, l'altre costat, està ple de “rojos”, esquerrans i progrés.

Aquesta és la caricatura d'una societat que es trenca, que es torna a dividir en dues sense memòria, que omple les xarxes d'odi, la que fa servir les dades falses per a generar malestar o per a defensar amb fal·làcies la justificació de la seva falta d'ètica. Són els que aplaudeixen als que es muden a Andorra, els que creuen que els impostos no serveixen per a res, els obrers que ara voten als seus amos.

Sentia fa poc, en les mateixes xarxes que fan servir per generar rumors falsos, a l’alcalde de Chicago criticant el concepte “immigrant il·legal” doncs, tal com deia, no pot haver-hi éssers humans il·legals, en tot cas persones indocumentades. Un canvi de lèxic petit que suposa una passa gegant en la inclusió, integració i respecte.

Què està passant? Manca educació? Hem perdut la memòria? Hem oblidat què passa quan als valors de la justícia social i la igualtat els passa per endavant els de l’individualisme?

Aquesta pregunta a l’aire és el crit de molta gent que no estem conformes amb la deriva actual, falta d’empatia, i al temps d’esperit crític, de la societat.

Diu Simone Levi: no culpis a la gent, no culpis internet… culpa al poder.

Sense criteri, sense memòria aquells que tenen poder ens porten allà on volen, i quan “rojo” torna a ser un insult i “fatxa” un motiu d’orgull una minoria guanya per sobre d’una àmplia majoria a punt de perdre els seus drets. “Rojos”, esquerrans, progres…