El Baix Llobregat continua atraient població

L’Observatori comarcal del Baix Llobregat ha publicat una nova edició de la seva anàlisi sobre els moviments residencials de la comarca, elaborada a partir de les dades de l’Estadística de migracions i canvis de residència (EMCR) 2023, un registre impulsat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i difós per l’Idescat. Aquest estudi, que es publica per segon any consecutiu, ofereix una visió detallada dels fluxos migratoris i dels canvis de residència que es produeixen dins i fora del territori comarcal.

Segons les dades de l’informe, el Baix Llobregat va tancar l’any 2023 amb un saldo migratori positiu de 9.452 moviments, és a dir, amb més entrades que sortides de població. En total, es van registrar 11.867 moviments dins de la pròpia comarca, corresponents a persones que van canviar de residència entre municipis baixllobregatins. La taxa de migració neta se situa en 11 ‰ habitants, una xifra inferior a la mitjana catalana (15,2 ‰) i metropolitana (15,1 ‰), però que manté la comarca en una tendència d’atracció sostinguda de població.

L’anàlisi dels fluxos migratoris indica que el saldo és positiu tant en relació amb la resta de Catalunya (+1.017 moviments) com amb l’estranger (+9.323 moviments), mentre que la comarca perd població envers la resta d’Espanya (-888 moviments). Així, gairebé la meitat de les persones que arriben al Baix Llobregat provenen de l’estranger (45,7 %), mentre que un altre 44,1 % procedeix d’altres municipis catalans.

El nombre d’immigracions ha augmentat un 2 % respecte de l’any 2022, impulsat per l’increment dels moviments provinents d’Espanya (+7,5 %) i de Catalunya (+4,5 %). En canvi, les arribades des de l’estranger han disminuït lleugerament (-1,6 %). Pel que fa a les sortides, el flux global d’emigració també creix, un 2,3 % més que l’any anterior, amb un augment destacat dels moviments cap a l’estranger (+13,9 %).

El Barcelonès és la comarca que manté més intercanvis residencials amb el Baix Llobregat. Segons les dades de l’EMCR, el flux entre ambdues comarques és intens i favorable al Baix Llobregat: el Barcelonès expulsa més població cap a aquesta comarca (12.196 moviments) de la que n’atrau (8.488).

Pel que fa al perfil de les persones protagonistes dels moviments migratoris, el nombre d’homes és lleugerament superior al de dones, tant en el cas de la immigració (50,4 %) com en el de l’emigració (52,7 %). En ambdós casos, el saldo migratori és positiu, amb més entrades que sortides. L’estudi també posa de manifest que tres de cada quatre moviments (76 %) corresponen a població en edat de treballar, és a dir, entre els 15 i els 60 anys, fet que confirma la importància del component laboral i familiar en la mobilitat residencial de la comarca.

A escala municipal, les diferències són notables. Cervelló (20,2 ‰) i Sant Esteve Sesrovires (20, 1‰) encapçalen el rànquing amb les taxes de migració neta més altes, mentre que Torrelles (-10,2 ‰), Martorell (-4,5 ‰) i Sant Climent (-1 ‰) registren balances negatius, amb més sortides que entrades.