L’AMB porta a l'Smart City Expo el debat sobre l'habitatge com a pilar de la ciutat intel·ligent

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) participa un any més a l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), que se celebra del 4 al 6 de novembre del 2025 al recinte de Fira Barcelona Gran Via. L’AMB hi presenta les seves polítiques d’habitatge, que abracen transversalment les competències i els serveis que gestiona: abastament d’aigua, mobilitat, planificació territorial i millora dels espais públics i dels entorns naturals.
 
El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha apuntat aquest matí que la política de serveis públics de l’AMB “només pot succeir en l’àmbit de la regió metropolitana”.

“La dignitat de les persones comença per les condicions dels espais on viuen. I és pel que hem de procurar els poders públics”, ha exposat Balmón, que ha recordat que l’AMB "té uns instruments que, ben aplicats, fan possible que les persones puguin accedir a un habitatge de qualitat impecable”.

Balmón ha afegit que, per respondre a les característiques del territori i a la pressió demogràfica, a l’hora de plantejar més habitatge social “hem de pensar menys en horitzontal i més en vertical”. 

L’estand de l’AMB acollirà un seguit de xerrades, ponències i taules de debat, on experts i responsables públics abordaran els principals reptes de la gestió urbana i de l’habitatge metropolità.
 
Al llarg del dia d’avui tindran lloc les dues primeres taules de debat. A les 11.45 hores es debat sobre habitatge, planificació, construcció i rehabilitació, amb Miguel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts; Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH); Josep Maria Borrell, director gerent de l’IMPSOL; Donato Muñoz, conseller delegat d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), i Alexandra Quesada, cap de l’Oficina d’Habitatge del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB.

A les 12.30 hores, una segona taula abordarà l’habitatge, la infraestructura verda i els equipaments, amb Luis Tirado, alcalde de Ripollet; José Antonio Gras, quart tinent d’Alcaldia i president de l’Àrea de Territori Sostenible de Sant Adrià de Besòs; Xavier Tiana, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, i Albert Gassull, director dels Serveis de l’Espai Públic de l’AMB.
 
A les 16.30 hores tindrà lloc la inauguració de l’estand de l’AMB i, mitja hora després, la inauguració institucional del Congrés.

Les sessions de debat, moderades per la periodista Montserrat Baldomà, continuaran demà, dimecres 5 de novembre, per destacar el paper de l’AMB com a referent en polítiques metropolitanes d’habitatge i innovació urbana, i com a agent actiu en la construcció d’un model de ciutat que combini transformació digital i cohesió social. A les 11.15 hores, es tractarà l’habitatge, les xarxes de mobilitat i l’activitat econòmica, amb Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB i alcalde de Cerdanyola del Vallès; Olga Morales, alcaldessa de Viladecans; Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, i Marc Iglesias, director dels Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB.

A les 12.30 hores, la darrera taula de debat abordarà l’habitatge, l’eficiència i la sostenibilitat, amb Alba Bou, alcaldessa del Prat; Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí; Martín Gullón, director de l’Àrea del Cicle de l’Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, i Frederic Ximeno, director de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana.
 
L’AMB compta amb un model de construcció social propi basat en la qualitat arquitectònica, l’eficiència energètica, la innovació i la inclusió. Els seus projectes incorporen estratègies passives d’estalvi i eficiència energètica, com ara galeries bioclimàtiques que actuen com a coixí tèrmic, ventilació creuada i doble orientació dels habitatges, fet que en millora el confort climàtic.

Els habitatges compten amb espais no jerarquitzats i flexibles que permeten múltiples usos i s’adapten als diferents tipus d’unitats de convivència. La línia de les promocions lliurades es caracteritza per espais lluminosos i amplis, una alta qualitat arquitectònica i un disseny amb perspectiva de gènere que, entre altres actuacions, ubica la cuina al centre de l’habitatge.

Pel que fa als espais comunitaris, els edificis s’han dissenyat de manera que els recorreguts fins a l’habitatge són amplis i fomenten la interacció social, amb llum natural i ventilació, per contribuir a l’estratègia energètica i a una gestió eficient dels espais col·lectius i privats.

Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials. Amb vista al futur, fins a l’any 2030, preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 habitatges socials nous, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa. En total, doncs, l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en una dècada aproximadament.

En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat més de 7.000 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys, la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats i donaran continuïtat a la política de rehabilitació prevista al Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges (PMRH).