Les voluntats anticipades i les segones opinions mèdiques centren l’interès dels veïns de Bellvitge

La responsable de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania i Experiència del Pacient de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), Irene Feliu, ha fet aquesta setmana una xerrada informativa adreçada als veïns del barri de Bellvitge per donar a conèixer els principals drets i deures dels usuaris del sistema sanitari públic. La xerrada forma part del cicle Disculpi tinc un dubte.

Un dels temes que més interès ha despertat ha estat el de les segones opinions mèdiques. Segons ha explicat la professional de l’HUB, aquest dret està regulat per decret i només és aplicable a determinades patologies, com ara malalties degeneratives com l’ELA, el càncer, certes intervencions quirúrgiques amb risc funcional, la neurocirurgia, els trasplantaments o les malalties minoritàries, entre d’altres. En aquests casos, el pacient pot sol·licitar una segona opinió a un professional d’un altre hospital del sistema públic de salut, i si el tractament proposat difereix, té dret a escollir on vol continuar-lo.

També ha estat objecte de diverses consultes el document de Voluntats Anticipades, que permet deixar constància de les preferències sobre tractaments o decisions mèdiques en cas que la persona no pugui expressar-les. Es pot registrar davant notari, amb tres testimonis —dos dels quals no poden tenir relació familiar ni laboral— o davant un professional sanitari. A les unitats d’Atenció a la Ciutadania dels hospitals públics també es pot formalitzar i registrar aquest document, tal i com ha recordat Feliu. També ha aprofitat per explicar com accedir a informació fiable a través de la plataforma digital La Meva Salut i per presentar l’app El meu HUB, que ofereix vídeos informatius i eines pràctiques per a pacients i familiars.

Durant la trobada, s’han formulat nombroses preguntes del públic sobre aquests temes, especialment sobre la gestió de les voluntats anticipades i els procediments per demanar una segona opinió.

D’altra banda, ha explicat la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania envers la salut, destacant aspectes com ara el dret a rebre una atenció sanitària de qualitat, a preservar la intimitat i la confidencialitat, i a obtenir informació comprensible sobre el propi estat de salut. També ha fet referència a la targeta Cuida’m, adreçada a persones amb necessitats especials que poden requerir una atenció més personalitzada, com pacients amb deteriorament cognitiu o discapacitat intel·lectual.

Un altre punt destacat ha estat el Codi de Bones Pràctiques, que promou una relació respectuosa i empàtica entre professionals i pacients. En aquest sentit, Feliu ha recordat que els ciutadans també tenen el deure de tractar amb respecte els professionals sanitaris i de col·laborar amb ells per garantir una atenció de qualitat.

Pel que fa a la lliure elecció de centre sanitari, ha aclarit que els usuaris poden escollir el seu equip d’atenció primària (EAP), però que l’hospital de referència depèn de l’àrea territorial de l’EAP. A dins de l’hospital, no sempre és possible triar el metge que atén el pacient, ja que depèn de l’organització assistencial.

Finalment, ha recordat les vies disponibles per participar activament en la millora del sistema sanitari: les enquestes NPS que recullen l’opinió dels usuaris després de ser atesos; la participació en grups focals d’experiència de pacient; i la possibilitat de presentar reclamacions, suggeriments o agraïments. Els ciutadans, ha destacat, també tenen el deure de conèixer i respectar el funcionament del sistema sanitari públic.