Si el metall avança, els nostres drets també

El conveni del metall de la província de Barcelona regula els aspectes essencials de les relacions laborals de totes les persones treballadores d’aquest sector. És a dir, aspectes com els salaris, la jornada laboral, els permisos retribuïts, la conciliació familiar o les mesures d’igualtat es negocien en aquest conveni que afecta a més de 180.000 treballadors i treballadores.

El conveni del metall de la província de Barcelona és essencial. Barcelona és el motor industrial de Catalunya i la industria siderometal·lúrgica n’és una part fonamental. Les condicions que marca aquest conveni són molt importants per dos motius: per una banda, suposa la millora de les condicions laborals d’aquestes 180.000 persones treballadores i, per altra banda, pel seu efecte arrossegament, ja que per la seva magnitud el conveni del metall de Barcelona actua com a referència i precedent per a la negociació d’altres convenis sectorials o d’empresa a la resta de Catalunya.

La vigència formal del conveni va finalitzar el passat 31 de desembre de 2024. No obstant, mitjançant el concepte d’ultra-activitat, aquest no deixa d’aplicar-se immediatament sinó que es continua aplicant fins que es negocia el nou conveni. 

És per això que des de CCOO, com a primera força sindical del sector, hem liderat el procés de negociació del conveni, actuant amb responsabilitat a la taula de negociació a la vegada que convocant assemblees de delegats i delegades del sector per explicar el bloqueig patronal. Vam realitzar una mobilització el passat 1 de juliol davant la qual la patronal no es va moure, així que vam marxar de vacances amb un full de ruta planificat: si, passat l’estiu, la patronal seguia bloquejant la negociació, tocaria convocar la vaga general del sector del metall de Barcelona per als dies 29 i 30 d’octubre.

I, així es va fer, amb la ratificació d’una assemblea de delegats i delegades del sector celebrada el 18 de setembre. Veient que la data de la vaga s’apropava, el Departament d’Empresa i Treball va intentar mediar per mirar d’aconseguir un acord, per la Unió Patronal del Metall no es va moure.

CCOO va continuar fent la seva feina per partida doble: per una banda, fent assemblees als centres de treball per mantenir informades les plantilles i, per altra banda, negociant amb responsabilitat fins a la mateixa nit de la vaga. La patronal condicionava l’acord a propostes que des de CCOO no podíem acceptar.

Resulta significatiu que la mateixa patronal que davant la proposta de llei de reduir la jornada laboral màxima setmanal de 40 a 37,5 hores sense reducció salarial considerés que es tractava d’una intromissió en la negociació col·lectiva i que era allà on es devia de negociar ara es negués a fer-ho en la primera gran negociació després de la seva negativa. Recordem que la proposta de llei va ser rebutjada o, més concretament, la seva tramitació es va paralitzar al Congrés del Diputats sense arribar a debatre’s el passat 10 de setembre amb el vots en contra de la ultradreta i dreta de Partit Popular, Vox i Junts per Catalunya.

Així, a partir del dia 29 d’octubre a la mitjanit es va iniciar la vaga amb aturades de totes les grans i mitjanes empreses del sector del metall de Barcelona, amb talls de trànsit a les principals vies de comunicació i piquets informatius a l’entrada dels polígons industrials, així com mobilitzacions davant de la patronal els dies 29 i 30 d’octubre, especialment nombrosa la corresponent al dia 30 que va sortir des de Colon i va recórrer Via Laietana fins arribar a la seva seu de Foment del Treball.

Després de l’èxit de la vaga hem tornat a la taula de negociació, amb més força que mai, per signar un conveni digne que prevegi les nostres reivindicacions. Si aquest no recull les nostres reivindicacions, tornarem a la vaga els propers dies 3 i 10 de desembre.

El principal objectiu de CCOO és millorar les condicions de vida de les persones treballadores. I amb aquesta idea continuarem realitzant totes les nostres reivindicacions i accions. Perquè si el metall avança, els nostres drets, també.