Màxim històric d’ocupació a la província de Barcelona

L’economia de la província de Barcelona va tancar un any 2024 amb un creixement molt positiu i marcat pel dinamisme i la resiliència del mercat laboral, en un context de reducció gradual dels tipus d’interès, però d’elevada incertesa a escala global. 

En concret, la població ocupada registrada s’ha situat en un màxim històric de 2,6 milions de persones a finals de l’any 2024. Paral·lelament, la demarcació ha retallat la xifra d’aturats en més de 6.000 persones a finals d’any.

Així s’extreu de l’Informe Econòmic Local de la Província de Barcelona 2025, elaborat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que fa balanç de l’evolució econòmica de la província i de les 13 comarques que la integren. 

Segons aquest informe, el Baix Llobregat presenta una evolució positiva dels indicadors socioeconòmics analitzats, consolidant tres anys expansius. El 2024 referma el bon comportament socioeconòmic, especialment els referents a l’atur registrat i en el turisme, mentre la resta presenten una evolució atenuada. 

L’atur registrat es redueix el -3 %, destacant la baixada del grup d’edat de 45 a 54 anys (-5,8 %). La taxa d’atur es manté a la baixa, i se situa en el 7,9 %, per sota de la taxa provincial (8,7 %), i esdevenint la segona comarca barcelonina amb menor incidència de l’atur, per darrere del Lluçanès. 

L’ocupació registrada resident a la comarca ha augmentat l’1,7 %, un ritme inferior al de l’any anterior i sensiblement per sota del conjunt de la província (1,9 %). L’evolució dels llocs de treball també és similar, amb un increment de l’1,9 %, debilitant−se respecte a l’any anterior, i per sota del creixement provincial (2,2 %). La pujada es basa principalment en la modalitat de treball assalariat (2,1 %), ja que l’increment de la modalitat de treball autònom és menor (0,7 %). Alhora, el teixit empresarial es redueix mínimament en el mateix període (−0,1 %).

En relació amb l’activitat turística, s’experimenta un creixement de l’oferta, però sobretot de la demanda, que impulsa la recaptació tributària un 11,5 %. En canvi, el comerç perd nombre d’establiments, però guanya superfície, i la valoració de l’oferta comercial és bona.