VILADECANS
Una exposició recorda com era la ciutat durant el franquisme
Es podrà veure a Ca n’Amat – Museu de Viladecans del 19 de novembre a l’1 d’abril
![[Img #62114]](https://elfar.cat/upload/images/11_2025/4936_20251029_cartell-a3_def.jpg)
Ca n’Amat – Museu de Viladecans acull l’exposició 1939-1975, Viladecans sota el franquisme, coproduïda amb l’Arxiu Municipal i en col·laboració amb la Biblioteca de Viladecans. La mostra, que es podrà visitar des del 19 de novembre fins a l’1 d’abril del 2026, proposa una mirada local sobre la vida i la repressió al municipi durant la dictadura franquista. L’exposició segueix el programa d’actes de difusió històrica que van començar als Capvespres de Ca n’Amat, amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco.
Com a prèvia a la inauguració s’han programat dos actes de reflexió i debat oberts a la ciutadania, com ara una taula rodona sobre la literatura en aquest període històric o una xerrada sobre la presó de dones de la Trinitat. Fins a la seva clausura, l’abril del 2026, es desenvoluparan diverses actuacions que complementaran l’exposició.
A finals de gener hi haurà dues xerrades sobre els consells de guerra sumaríssims imposats als ciutadans de Viladecans i sobre l’exhumació de fosses i el treball arqueològic vinculat.
L’arxiver municipal i historiador Xavier Calderé afirma que la història de Viladecans durant el franquisme reflecteix les ferides que la Guerra Civil i la dictadura van deixar arreu del país.
El 24 de gener del 1939, les tropes franquistes van ocupar el poble, iniciant una etapa marcada per l’autoritarisme, la repressió i el control ideològic. Calderé vol recordar que, des de l’ombra, es redactaven informes politicosocials que decidien el futur dels ciutadans: presó, camps de concentració, batallons de treball o judicis sumaríssims.
La repressió va colpejar especialment aquelles persones vinculades a partits republicans, catalanistes, d’esquerres o anarcosindicalistes. Molts van ser empresonats, condemnats, assassinats o forçats a l’exili; alguns, patint també els camps nazis. Els soldats republicans van ser destinats a batallons disciplinaris, i els de lleva, depurats pel seu perfil ideològic. El personal públic –mestres, metges, funcionaris– també va ser depurat.
El també historiador i cap municipal de Patrimoni Cultural Manuel Luengo ha quantificat en 85 el nombre de veïns de Viladecans que van ser detinguts, traslladats inicialment a la presó militar de Sant Feliu, i posteriorment a la Model de Barcelona, o que procedien d’altres establiments penitenciaris d’arreu d’Espanya i als quals l’Auditoria de Guerra de la 4a Regió Militar de Catalunya, emplaçada a Barcelona, entre els anys 1939 i 1942, va demanar informes politicosocials i/o va incoar procediments sumaríssims (Consells de Guerra) acabant en la majoria dels casos complint condemna a la presó Model de Barcelona.
Després de la Guerra Civil va venir el franquisme. Xavier Calderé recorda que la Falange, com a partit únic, va dominar les institucions locals amb alcaldes com Nicasi Marieges i Mas, Lluís Moré del Castillo i Joan Miernau i Domènech. Però, malgrat la falta de llibertat, Viladecans va mostrar una gran resiliència. A poc a poc van sorgir entitats socials, culturals i esportives que confrontaven la política del règim. Durant els anys 60 i 70, els treballadors van impulsar protestes a les fàbriques i moviments sindicals clandestins. Les entitats veïnals, ja a inicis dels anys 70, van defensar els drets civils i l’accés a serveis bàsics, obrint camí cap a la democràcia.
![[Img #62114]](https://elfar.cat/upload/images/11_2025/4936_20251029_cartell-a3_def.jpg)
Ca n’Amat – Museu de Viladecans acull l’exposició 1939-1975, Viladecans sota el franquisme, coproduïda amb l’Arxiu Municipal i en col·laboració amb la Biblioteca de Viladecans. La mostra, que es podrà visitar des del 19 de novembre fins a l’1 d’abril del 2026, proposa una mirada local sobre la vida i la repressió al municipi durant la dictadura franquista. L’exposició segueix el programa d’actes de difusió històrica que van començar als Capvespres de Ca n’Amat, amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco.
Com a prèvia a la inauguració s’han programat dos actes de reflexió i debat oberts a la ciutadania, com ara una taula rodona sobre la literatura en aquest període històric o una xerrada sobre la presó de dones de la Trinitat. Fins a la seva clausura, l’abril del 2026, es desenvoluparan diverses actuacions que complementaran l’exposició.
A finals de gener hi haurà dues xerrades sobre els consells de guerra sumaríssims imposats als ciutadans de Viladecans i sobre l’exhumació de fosses i el treball arqueològic vinculat.
L’arxiver municipal i historiador Xavier Calderé afirma que la història de Viladecans durant el franquisme reflecteix les ferides que la Guerra Civil i la dictadura van deixar arreu del país.
El 24 de gener del 1939, les tropes franquistes van ocupar el poble, iniciant una etapa marcada per l’autoritarisme, la repressió i el control ideològic. Calderé vol recordar que, des de l’ombra, es redactaven informes politicosocials que decidien el futur dels ciutadans: presó, camps de concentració, batallons de treball o judicis sumaríssims.
La repressió va colpejar especialment aquelles persones vinculades a partits republicans, catalanistes, d’esquerres o anarcosindicalistes. Molts van ser empresonats, condemnats, assassinats o forçats a l’exili; alguns, patint també els camps nazis. Els soldats republicans van ser destinats a batallons disciplinaris, i els de lleva, depurats pel seu perfil ideològic. El personal públic –mestres, metges, funcionaris– també va ser depurat.
El també historiador i cap municipal de Patrimoni Cultural Manuel Luengo ha quantificat en 85 el nombre de veïns de Viladecans que van ser detinguts, traslladats inicialment a la presó militar de Sant Feliu, i posteriorment a la Model de Barcelona, o que procedien d’altres establiments penitenciaris d’arreu d’Espanya i als quals l’Auditoria de Guerra de la 4a Regió Militar de Catalunya, emplaçada a Barcelona, entre els anys 1939 i 1942, va demanar informes politicosocials i/o va incoar procediments sumaríssims (Consells de Guerra) acabant en la majoria dels casos complint condemna a la presó Model de Barcelona.
Després de la Guerra Civil va venir el franquisme. Xavier Calderé recorda que la Falange, com a partit únic, va dominar les institucions locals amb alcaldes com Nicasi Marieges i Mas, Lluís Moré del Castillo i Joan Miernau i Domènech. Però, malgrat la falta de llibertat, Viladecans va mostrar una gran resiliència. A poc a poc van sorgir entitats socials, culturals i esportives que confrontaven la política del règim. Durant els anys 60 i 70, els treballadors van impulsar protestes a les fàbriques i moviments sindicals clandestins. Les entitats veïnals, ja a inicis dels anys 70, van defensar els drets civils i l’accés a serveis bàsics, obrint camí cap a la democràcia.



















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1