L’Hospital de Viladecans millora el control metabòlic de la diabetis tipus 1

L’Hospital de Viladecans ha incorporat infusors d’insulina de nansa tancada per a pacients amb diabetis mellitus de tipus 1. Aquests sistemes semiautomàtics consten de tres elements principals: una bomba d’insulina, un sensor continu de glucosa en temps real i un algoritme de control intel·ligent, capaç d’ajustar la infusió d’insulina segons l’evolució dels nivells de glucosa.

Des de la implantació del primer dispositiu el passat mes de maig, més de 20 pacients han experimentat una millora notable en el control de la diabetis, amb nivells de glucosa més estables i una disminució del risc tant d’hipoglucèmies com d’hiperglucèmies. 

Fins ara, les persones amb diabetis mellitus tipus 1 de l’àrea de referència de Viladecans havien de desplaçar-se fins a l’Hospital Universitari de Bellvitge o a l’Hospital Clínic per accedir a aquests dispositius mèdics.

Més qualitat de vida

Els sistemes de nansa tancada tenen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones amb diabetis tipus 1, ja que els alliberen de decidir la dosi d’insulina en situacions de dejuni o durant el dia. Només cal fer petits ajustos abans dels àpats, cosa que redueix les omissions involuntàries i afavoreix una millor adherència al tractament.

Aquest dispositiu és especialment indicat per a pacients amb un alt grau de motivació i disposats a aprendre el seu funcionament. “Aquelles persones afectades que presenten fluctuacions significatives i sobtades dels nivells de glucosa en sang són els que més se’n beneficien”, segons ha explicat la cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital de Viladecans, Rocío Valera, que recorda que “el sistema permet un control més precís de la diabetis i contribueix a reduir el risc de complicacions cròniques”.

Amb el pas del temps, la diabetis no controlada pot provocar complicacions oftalmològiques, renals, cardíaques o circulatòries. De fet, als països desenvolupats és la causa més freqüent de ceguesa, malaltia renal crònica, entrada en hemodiàlisi, trasplantament renal i amputacions no traumàtiques del membre inferior. 

A més, aquestes persones presenten entre dues i quatre vegades més risc de patir un ictus, una cardiopatia isquèmica o una insuficiència cardíaca, que esdevé la principal causa de mort en aquests pacients.