Violència masclista digitalitzada

La violència masclista està present a les nostres vides, en el món físic, i en el món virtual; no desapareix, persisteix, es transforma però no retrocedeix. Els assassinats continuen, les denúncies prèvies són escasses i moltes dones encara callen per por, estigma o desconfiança. 

A Catalunya, tot i un nombre més alt de denúncies per víctima que a la resta de l’Estat, la realitat ens empeny a revisar com funcionen els circuits de detecció, suport i protecció de les dones.

Avui, les violències masclistes també travessen pantalles. L’informe (In)seguras Online de Plan International alerta que un 59 % de les nenes i joves han patit assetjament a les xarxes socials, sovint entre els 12 i els 16 anys, i tres de cada quatre coneixen el seu agressor. El 72 % pateixen conseqüències com ansietat o pèrdua d’autoestima. El Ministeri de l’Interior confirma que el 66 % de les víctimes de ciberdelictes sexuals són dones, la majoria menors d’edat.

Darrere d’aquestes xifres hi ha noms, silencis i por. Les pantalles, espais de coneixement i aprenentatge, s’utilitzen massa sovint com a escenaris d’odi i control. Des del Baix Llobregat reivindiquem polítiques valentes, educació digital en igualtat i la corresponsabilitat de tota la societat, per trencar el silenci a les cases, als centres educatius, als carrers i a les xarxes, i garantir el dret de totes les dones, nenes i joves a viure, també en línia, lliures i segures.