La Diputació convida a reflexionar sobre la violència estètica amb motiu del 25N

En el marc de les activitats programades per commemorar el 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, la Diputació de Barcelona ha organitzat una jornada amb l’objectiu de visibilitzar i reflexionar sobre la violència estètica com una forma de violència masclista invisible, normalitzada i profundament arrelada en la nostra societat.

La diputada de Feminismes i Igualtat, Raquel Albiol, ha recordat que la violència estètica és una estratègica de mandat per a la Diputació de Barcelona, ja que “és una de les més invisibilitzades, tot i que el seu impacte és molt greu”.

Albiol ha fet referència a la necessitat d’una mirada interseccional, d’una xarxa de complicitats i de la suma d’esforços per abordar aquest tema. “Cap dona ha de ser agredida, menyspreada o controlada pel seu cos, perquè la lluita contra la violència estètica es una lluita per la democràcia, i perquè no ens acabin reduint a una talla”, ha conclòs.

La trobada, celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison, ha comptat amb la participació, en dues taules rodones, d’especialistes, activistes i entitats feministes que han reflexionat sobre com els models de bellesa irreals afecten la llibertat corporal i emocional de les dones, i com es poden transformar aquests imaginaris des de l’àmbit públic i comunitari.

A la conversa inaugural Violència estètica: l’impacte invisible d’imposar cànons, Laia Mestre, periodista de 3Catinfo especialitzada en violències masclistes, ha fet referència a com “l’ideal estètic fa que ningú pugui estar mai satisfet”; de com aquests canons “perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials, capacitistes,  grassofòbiques o edatistes”; de com la indústria “guanya diners a costa del patiment i la inseguretat de les persones”, o de la necessitat de referents positius que expliquin com han pogut sortir del patiment que provoca aquesta pressió.

Durant la taula rodona Veus i vivències; experiències personals i activismes corporals, Oyirum, activista anticapacitista i biomèdica, que es defineix com una dona bisexual, grassa i amb discapacitat que reivindica amb orgull la seva identitat, ha parlat dels cossos com “espais de dignitat, poder i resistència”.

Tess Hernández, activista transfeminista, grassa i queer, pedagoga i tècnica d’igualtat, també ha destacat la necessitat de “referents que ajudin a la representació de totes les diversitats per ajudar a visibilitzar-les”.

Hadua Bakkali, dietista nutricionista i activista contra la cultura de la dieta, ha parlat de la violència estètica que poden practicar els mateixos professionals de la nutrició, de com l’estigmatització del pes empitjora la salut de les persones i de la importància d’estar bé amb el nostre cos.

A la taula rodona Feminismes de proximitat: experiències locals i comunitàries, Sara Bujalance, directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), ha alertat de l’augment del nombre de casos de Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) i la seva complexitat, principalment entre dones de 12 a 25 anys. 

Núria Garriga, de l’Associació a Pelo!, ha parlat de la realitat que viuen les dones calbes i de com es va impulsar l’entitat per acompanyar-les. "Sempre hem existit però estàvem amagades, i el grup és molt important per conscienciar-nos que podem exposar-nos tot i aquesta diferència tan visual, tan assenyalada i tan poc coneguda”, ha subratllat.