La Diputació de Barcelona aprova un pressupost de més de 1.400 milions d’euros per al 2026

La Diputació de Barcelona ha aprovat el pressupost per a l’any 2026, un document que ascendeix a 1.410,97 milions d’euros i que representa un increment del 7,82 % respecte de les previsions inicials de l’exercici anterior. L’augment, de 102,39 milions d’euros, consolida la voluntat de la corporació de continuar reforçant els serveis que presta a la ciutadania i, sobretot, el suport directe als 311 municipis de la província, als quals es destina el 82,45 % del total dels recursos. Els comptes mantenen l’endeutament zero i l’equilibri pressupostari, fet que garanteix la solidesa financera de la institució.

Durant la presentació, la presidenta Lluïsa Moret ha subratllat que es tracta d’un pressupost “eminentment municipalista”, pensat per donar resposta immediata i pràctica a les necessitats dels ajuntaments i a les demandes formulades pels alcaldes i alcaldesses. El vicepresident segon, Dionís Guiteras, ha insistit en què els recursos es distribueixen amb "criteris d’equitat i transparència", i el diputat Marc Serra ha recordat que els comptes afronten dues crisis que continuen marcant l’agenda pública: l’emergència climàtica i els problemes creixents de salut mental.

El pressupost del 2026 s’articula seguint l’estratègia del Pla d’Actuació de Mandat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Ho fa amb una clara voluntat de preservar la qualitat dels serveis públics, tant els que presta la Diputació com els que gestionen els ajuntaments, els consells comarcals i les entitats municipals descentralitzades. L’acció de govern s’estén a una dotzena d'àmbits temàtics que inclouen les polítiques socials, l’habitatge, la cultura, la promoció econòmica, les infraestructures, la salut pública, l’esport, els edificis corporatius, el medi ambient, la prevenció d’incendis i l’abordatge d’urgències vinculades a fenòmens climàtics extrems.

L’aposta social continua sent un dels principals eixos de la corporació. Una de les mesures més destacades és l’ampliació del pressupost destinat al Servei Local de Teleassistència, que passa de 19 a 25 milions d’euros per donar resposta a l’augment d’usuaris i garantir que les persones que ho necessiten puguin continuar vivint a casa seva amb seguretat i autonomia. També es reforça el suport als serveis socials bàsics, amb 26,5 milions d’euros.

A tot això s’hi sumen 1,7 milions destinats al nou programa de lleure adolescent, diverses actuacions de mediació ciutadana i de suport emocional per a infants i joves, i 24,66 milions per a polítiques educatives que inclouen el funcionament de centres municipals i el manteniment de l’Institut del Teatre. En l’àmbit de la llengua, per primera vegada, la Diputació aporta 400.000 euros al Consorci per a la Normalització Lingüística. Les polítiques feministes també reben un impuls notable, amb 13,14 milions dedicats a programes d’igualtat, diversitat i prevenció de les violències masclistes.

Pel que fa a l’habitatge, la corporació manté i amplia el suport als municipis mitjançant el Catàleg de Serveis i el Pla Xarxa de Governs Locals. Es destinen dos milions d’euros —mig milió més que l’any anterior— a l’adquisició d’habitatges per tanteig i retracte, 2,04 milions al programa d’arranjament d’habitatges i 2,23 milions a la redacció del nou programa Plans de Barris.

La presidenta Moret ha anunciat, a més, un canvi de paradigma en la gestió del patrimoni immobiliari de la Diputació, que passarà a orientar-se cap a una “visió social”, amb la voluntat de posar els actius al servei de les persones i d’afrontar de manera estructural la crisi de l’habitatge en col·laboració amb els ajuntaments.

La cultura manté el seu pes estratègic dins l’acció de govern. La Diputació preveu un milió d’euros, com a primera anualitat d’un programa de 15 milions, per a la rehabilitació d’instal·lacions culturals municipals durant el període 2026-2027. Es reforça igualment el compromís amb la Xarxa de Biblioteques Municipals, la Xarxa de Museus Locals, els arxius i el patrimoni documental i la gestió del Palau Güell, així com altres iniciatives de desenvolupament i difusió cultural.

En matèria de promoció econòmica i ocupació, els comptes inclouen 15 milions d’euros per als plans locals d’ocupació i 13 milions per a la millora de polígons industrials, un programa que s’estén fins al 2028 i que ja preveu una dotació global de 38 milions.

També s’hi destinen 8,71 milions per dinamitzar el teixit empresarial, 3,55 milions per impulsar el comerç local i 1,5 milions per al programa Treball, Talent i Tecnologia, orientat a facilitar la inserció en sectors afectats per la transformació digital. Paral·lelament, la Diputació continua coordinant la xarxa de serveis locals d’ocupació i les oficines tècniques laborals, amb l’objectiu d’acompanyar tant les persones en recerca de feina com aquelles que pateixen trastorns de salut mental.

Les infraestructures, un dels àmbits històrics de la institució, també reben un impuls destacat. S’hi destinen 44 milions d’euros en inversions a la xarxa local de carreteres, incloent-hi millores en trams urbans, ampliacions, construcció d’itineraris per a vianants i actuacions de seguretat viària en trams d’alt risc. El programa Smart Road rep 4,6 milions per estendre la fibra òptica. A això s’hi afegeixen 10 milions destinats a la millora de camins municipals —dins un programa de 40 milions fins al 2027—, un milió per a la restauració de patrimoni arquitectònic local i 2,47 milions per a la millora d’equipaments públics, així com 2,47 milions per al projecte Vies Blaves, que rehabilitarà espais fluvials vinculats als rius Llobregat, Cardener i Anoia.

En l’àmbit de la salut pública, la Diputació impulsa la digitalització de les xarxes d’abastament d’aigua potable en petits municipis mitjançant el programa DibAigua, dotat amb dos milions d’euros. També es destinen 8,69 milions a accions d’educació i promoció de la salut, seguretat alimentària, protecció animal i elaboració de plans locals de salut per combatre desigualtats territorials.

L’esport continua essent una eina de cohesió social i millora del benestar. El pressupost inclou 7,95 milions per rehabilitar equipaments esportius municipals —part d’un programa de 15 milions fins al 2026—, més de dos milions per a activitats per a la gent gran i esdeveniments locals, i 1,44 milions per al projecte JESA, que fomenta els hàbits saludables entre adolescents.

Pel que fa als edificis corporatius, la Diputació manté el compromís d’assolir la neutralitat climàtica el 2030 i destina 22 milions d’euros a la rehabilitació d’infraestructures pròpies. 

La institució també redobla el seu suport directe als governs locals. Es destina un milió d’euros a reforçar els equips municipals, i es crea un programa innovador de 30 beques remunerades per formar nous secretaris-interventors, especialment orientat als municipis petits. La transferència a l’Organisme de Gestió Tributària augmenta fins als 31 milions d’euros, mentre que la bestreta de recursos als ajuntaments arriba als 240 milions, 60 més que l’any 2025, per garantir la seva liquiditat. El Programa de crèdit local rep 10 milions per ajudar els municipis a reduir costos financers.

En matèria ambiental, la Diputació impulsa la tercera edició del programa Renovables 2030 amb cinc milions d’euros i una previsió d’arribar als 20 milions el 2027. Paral·lelament, es destinen 33,82 milions a la gestió sostenible d’espais naturals protegits, amb projectes de conservació, educació ambiental i desenvolupament socioeconòmic vinculat al territori. La prevenció d’incendis rep més de 18,36 milions, incloent-hi 4,1 milions per millorar els serveis ecosistèmics i el manteniment de la infraestructura de prevenció. Les urgències derivades de fenòmens climàtics extrems tenen assignats 6,5 milions per donar suport als municipis en casos de despeses extraordinàries.

Els ingressos de la Diputació provenen majoritàriament de la participació en tributs de l’Estat, que sumen 1.070,06 milions d’euros. Els ingressos tributaris propis aporten 43,79 milions, principalment procedents del recàrrec de l’IAE, mentre que els ingressos no tributaris, que inclouen subvencions, preus públics i devolucions de bestretes, ascendeixen a 297,12 milions d’euros.