El conseller Espadaler visita la intervenció arqueològica a la fossa comuna del Cementiri Vell

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat recentment els treballs arqueològics a la fossa comuna del cementiri Vell d’Abrera. Les tasques es van iniciar el 17 de novembre en el marc del Pla de Fosses 2023-2026 de la Generalitat de Catalunya.

L’anàlisi prèvia de fotografies i plànols històrics del cementiri ha permès establir una hipòtesi sòlida sobre la localització de la fossa comuna. Tot indica que l’espai només ha estat alterat de manera superficial, un fet que facilita la recuperació de les restes.

Segons les investigacions, a la fossa hi podria haver enterrats entre 12 i 18 civils procedents d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera, totes víctimes de la repressió franquista. Entre aquestes víctimes hi hauria Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període republicà i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà i dues dones, igualment represaliades.

De moment, l’equip d’arqueòlegs ha pogut exhumar les restes òssies d’uns 12 individus. A banda de les despulles, s’han rescatat també diversos materials associats, com peces de roba. Els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible.

Espadaler ha assegurat que aquests actes ajuden a "dignificar i reparar la memòria d'aquestes persones”, i ha agraït al món local i als ajuntaments, sobretot el d'Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera, que s'han compromès amb la memòria democràtica: "És molt important aquesta implicació entre institucions al servei de la justícia, la reparació i el mai més", ha afegit.

En aquest sentit, el conseller ha reconegut que "moltes d'aquestes polítiques arriben tard", però ha recordat que el Parlament està tramitant la Llei de Memòria Democràtica.

Espadaler també ha subratllat que, quan es parla de víctimes de la Guerra Civil, persones afusellades, crims, repressió i dictadura, “no parlem d'estadístiques, parlem de persones que eren pares, mares, fills, filles, tiets, tietes i persones amb projectes de vida i amb moltes coses per fer en un futur".

"Un crim d'aquesta naturalesa, que trunca vides i que porta anys de dolor no pot tornar a passar mai més", ha assenyalat el conseller.

Espadaler ha visitat els treballs acompanyat del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, dels alcaldes d’Olesa i Abrera, i d’altres autoritats institucionals, així com dels familiars dels presumptes inhumats.

Durant la visita, s’ha fet una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, gràcies al qual ja s’han aconseguit identificar 27 persones.

Un cop finalitzada la intervenció, les restes exhumades es traslladaran al laboratori, on seran sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques amb l’objectiu de confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. A més, un cop acabada la feina de camp, l’equip arqueològic redactarà la memòria de la intervenció, que permetrà verificar si les hipòtesis inicials s’han complert.

El judici de les vídues i els afusellaments al cementiri d’Abrera

El 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i un cop ocupada Olesa de Montserrat per les tropes franquistes, una trentena de persones del municipi van ser detingudes. Totes van ser acusades d’haver participat en l’assassinat de 37 veïns d’Olesa durant l’estiu de 1936, en el context de la violència revolucionària desencadenada arran del cop d’estat militar i la desintegració de l’ordre institucional republicà. El grup de detinguts estava format majoritàriament per afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, membres del consistori republicà d’Olesa de Montserrat i sindicalistes de la CNT.

Entre el 14 i el 17 de febrer, va tenir lloc l’anomenat judici de les vídues, considerat un acte de venjança revestit de procediment judicial, però completament mancat de garanties legals: no hi va haver acusacions formals ni proves concloents, no es van permetre advocats defensors, no es van respectar les garanties processals, no es va seguir el procediment penal vigent i ni tan sols es van aixecar actes de la causa.

Com a resultat, vint persones van ser condemnades a mort: Ramon Badia Blasi, Josep Bayona Vidal, Fèlix Figueras Aragay, Josep Font Cugat, Ginés González Gallardo, Joan Jané Casajoana, Martí Lahosa Queralt, Joan Martí Pons, Tomàs Matas Campañà, Jaume Picas Vila, Joana Piñero Fernández, Lluïsa Xifré Morros, Joan Campos Periz, Josep Campos Periz, Juan Garrido Abad, Juan Heredia Martínez, Miquel Hinojosa Izquierdo, José Martínez Campos, Juan A. Martínez Moreno i Juan Pérez Garviche.

La matinada del 19 de febrer de 1939, tots van ser traslladats fins al cementiri vell d’Abrera, dividits en dos grups de dotze i vuit, per ser afusellats. Setze van morir a conseqüència immediata dels trets; quatre van poder fugir malferits.

Un dels supervivents, Juan Garrido Abad, va ser capturat novament i afusellat el 21 de febrer de 1939 amb Isidre Galceran Pujabet i Basilio Arroyo Embiz. Tots tres van ser enterrats en una fossa al cementiri d’Olesa de Montserrat, on també hi podria haver les restes de Ramon Ribó March, assassinat l’agost del mateix any.

Dos altres supervivents dels afusellaments d’Abrera, Ginés González Gallardo i Juan Pérez Garviche, van morir poc després en circumstàncies diverses. L’únic que va aconseguir salvar la vida fou Juan A. Martínez Moreno, que va fugir i es va poder refugiar a França.

D’acord amb les línies de treball de la Direcció General de Memòria Democràtica, la fossa del cementiri Vell d’Abrera contindria les restes de les setze persones executades aquella matinada: dotze inhumacions estan confirmades i quatre més es consideren probables. A aquestes restes s’hi podrien afegir les de dues altres víctimes de la repressió franquista: Enric Cortell Miñana i Rossend Masagué Serracantis, veïns d’Abrera i Olesa de Montserrat, que no formaven part del grup d’afusellats, però que també haurien pogut ser enterrats a la mateixa fossa.