Idil·li juvenil amb el jou i les fletxes

Que les darreres enquestes mostrin que un nombre cada vegada més creixent de joves —ja s’apropa al 25%, un de cada quatre— s’estimi més un règim autoritari que viure en democràcia hauria de sacsejar-nos de diferents maneres com a societat.

Un punt de reflexió urgent seria avaluar si el model educatiu dels infants i adolescents d’avui és satisfactori. I la sospita és que les humanitats estant sent relegades del currículum, i són substituïdes per disciplines més científic-tecnològiques i enfocades a resultats immediats.

Ho alerten cada vegada més rectors i docents d’universitats i instituts catalans i espanyols. La filosofia, la literatura, la lingüística, la història, l’art... s’estan desvaloritzant en una societat en què les enginyeries i les ciències econòmiques guanyen prestigi i on s’aposta per un model educatiu basat en “una fàbrica de coneixements al servei dels poders econòmics i el mercat laboral”, denunciava una declaració dels degans de Lletres reunits l’any passat a Granada.

Si això és cert, sorprèn menys que les ments dels nostres joves —de molts adults, cal dir-ho— estiguin sent abduïdes pels llenguatges fàcils, simplistes i tramposos de les xarxes socials.

El filòleg alemany jueu Victor Klemperer va demostrar que el feixisme, entre d’altres coses, perverteix el llenguatge. S’imposa gràcies a una retòrica, a una discursivitat, a una transformació de la parla que acaba canviant la mentalitat dels seus seguidors i justificant certes violències que, d’entrada, ens resultarien impensables.

Així que relegar les humanitats, la memòria històrica i el pensament crític té un risc incalculable. Un món sense humanitats i sense pensament és un món que no es transforma, un món en regressió... un món on hi ha joves que no han sentit a parlar del sistema proporcional o de la Llei d’Hondt, ni com es fa un pressupost públic, ni de les fosses comunes i la repressió i que se senten atrets pel jou i les fletxes de dictadures passades.

Perquè els discursos negacionistes i revisionistes de l’extrema dreta sobre el passat franquista deixin d’avançar, hi ha d’haver una reacció des de les aules, des del pensament, per dir clarament que “no passaran”.