Bellvitge realitza un trasplantament renal a un pacient fins ara inoperable gràcies a un nou fàrmac

Transfusions, embarassos o trasplantaments previs són responsables de la hiperactivitat del sistema immunitari d’entre un 15 % i un 20 % de les persones que estan a la llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó. Tot i que aquestes persones ocupen un lloc prioritari a la llista, algunes d’elles tenen un nombre tan elevat d’anticossos contra els diferents antígens HLA que fa gairebé impossible trobar un donant compatible, de forma que han de continuar amb la diàlisi per sempre.
 
El passat mes de setembre, amb el vistiplau de les autoritats sanitàries, es va trasplantar a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), per primer cop a Catalunya fora d’un assaig clínic, un ronyó a una persona hipersensibilitzada al centre gràcies a l’administració de imlifidasa. El pacient portava més de 9 anys en tractament amb diàlisi i es va hipersensibilitzar després de perdre un trasplantament previ. Tres mesos després del trasplantament, el pacient ha tingut una excel·lent evolució, sense complicacions ni signes de rebuig a la biòpsia de control, segons asseguren des de l'HUB.
 
La imlifidasa és un enzim derivat d'un bacteri anomenat Streptococcus pyogenes, responsable de la faringitis estreptocòccica. En aquest cas, però un enzim específic d'aquest bacteri funciona descomponent els anticossos generats en excés i responsables del rebuig posterior a l’òrgan.
 
En el protocol per a la realització de la primera intervenció d’aquestes característiques han participat professionals dels serveis de Nefrologia, Farmàcia i Anestesiologia, a més d’Infermeria i Coordinació de Trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge.
 
El cap de secció del Servei de Nefrologia de l’HUB, Edoardo Melilli, explica que “el fàrmac s’aplica per via endovenosa i destrueix temporalment l’excés d’anticossos i ens obre una finestra de tres o quatre dies per fer el trasplantament, evitant el rebuig immediat i fent-lo viable gràcies al tractament amb immunosupressors”.
 
La cap de secció del Servei de Farmàcia, Ariadna Padullés, afegeix que un cop administrada la imlifidasa, es repeteix la prova de la simulació del trasplantament (crossmatch) en un termini de poques hores per confirmar la negativitat. Si el resultat és negatiu, el pacient pot rebre el trasplantament amb un risc reduït de rebuig hiperagut. “Per aquesta raó, la coordinació estricta entre el Servei de Nefrologia, Immunologia i Farmàcia és essencial per garantir el compliment dels temps crítics i evitar demores que podrien incrementar el risc de disfunció retardada de l'empelt”, subratlla Padullés. En casos infreqüents, el crossmatch pot romandre positiu després de la primera administració, fet que pot fer necessària una segona dosi del fàrmac.
 
D’aquesta forma, els pacients hipersensibilitzats poden trobar en la imlifidasa una alternativa viable per rebre un trasplantament renal. Es tracta d’un perfil molt concret de pacients, ja que a banda de l’excés d’anticossos no han de tenir moltes comorbiditats ni fragilitat i han de poder tolerar el tractament amb immunosupressors més agressius.