L’Ajuntament presenta un pla per combatre el sensellarisme a la ciutat

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha presentat el Pla de prevenció i abordatge del sensellarisme 2025-2030, una estratègia municipal que té com a objectiu prevenir i reduir les situacions de sensellarisme a la ciutat, garantint l’accés a l’habitatge i als drets socials fonamentals. El Pla s’ha elaborat amb la participació d’entitats socials i del territori, els serveis municipals i persones amb experiència viscuda.

L’alcalde, David Quirós, s’ha adreçat als assistents a la jornada de presentació del Pla i ha subratllat que “amb aquest Pla reafirmem el compromís de l’Hospitalet amb una ciutat més justa i inclusiva".

"El sensellarisme és una vulneració de drets i, per això, impulsem una resposta més coordinada i humana que posi les persones al centre. El nostre objectiu és treballar amb tots els agents implicats per prevenir aquesta realitat i obrir camins reals de recuperació", ha assegurat.

Exclusió social i residencial

El sensellarisme constitueix una de les manifestacions més extremes d’exclusió social i residencial, amb greus conseqüències tant en l’àmbit personal com col·lectiu. A Catalunya i a la resta d’Espanya, milers de persones es troben sense un lloc on viure, fet que els impedeix desenvolupar una vida autònoma i digna. A l’Hospitalet, segons el cens del 2023 i el recompte del 2024, el nombre de persones en situació de sensellarisme es manté estable al voltant de les 150 persones. La majoria són homes d’entre 40 i 60 anys i el 48 % de les persones en aquesta situació són de nacionalitat espanyola. L’Ajuntament té previst realitzar un nou recompte el proper 11 de desembre.

Per donar resposta a aquesta realitat, la ciutat disposa d’un servei municipal d’emergències socials i un programa específic de sensellarisme, que ofereixen atenció, acompanyament i suport a les persones afectades i realitzen una intervenció professional en coordinació amb altres serveis i entitats.

El fenomen, complex i multicausal, combina factors estructurals —com la manca d’accés a un habitatge assequible o les desigualtats socioeconòmiques— amb factors personals —com problemes de salut mental, addiccions o la pèrdua de xarxes de suport—.

El Pla 2025-2030 s’alinea amb els marcs internacionals i europeus, com el Pilar europeu de drets socials i la Declaració de Lisboa, que reconeixen el dret a un habitatge digne i estableixen l’objectiu d’erradicar el sensellarisme abans del 2030. També s’emmarca en les estratègies estatal i catalana per a la lluita contra el sensellarisme i adopta com a referència el Model català d’atenció i acompanyament a les persones sense llar, que marca que les polítiques públiques han d’anar més enllà de l’assistencialisme i situar els drets humans i la participació activa de les persones afectades com a pilars fonamentals.

Atenció humana i comunitària

El Pla defineix un model d’atenció que incorpora la perspectiva de gènere i la promoció de l’autonomia personal com a eixos transversals, i aposta per una atenció més humana, comunitària i vinculada al territori. Es fonamenta en la col·laboració entre serveis públics, entitats socials i agents comunitaris per donar una resposta coherent i efectiva a la complexitat del sensellarisme. El seu objectiu final és afavorir els processos de recuperació i el desplegament de projectes de vida autònoms, dignes i sostenibles, mitjançant un sistema d’atenció coordinat, inclusiu i transformador.

El document s’estructura en quatre grans eixos d’actuació i passa per la prevenció i la detecció precoç, per anticipar-se a la pèrdua d’habitatge mitjançant circuits coordinats, protocols i formació entre serveis; oferir recursos residencials i accés a l’habitatge, per consolidar l’oferta existent, eliminar barreres d’accés i millorar la coordinació entre administracions; l’acompanyament social i atenció integral, per garantir itineraris personalitzats, continuats i orientats a la inclusió i autonomia; i lluitar contra l’estigma per transformar la mirada social sobre el sensellarisme, fomentar la participació i promoure una comunicació digna.

El Pla inclou 26 accions específiques, distribuïdes en els quatre eixos. Entre les principals mesures, destaquen la creació d’una comissió tècnica de seguiment per garantir l’aplicació i avaluació contínua del Pla, l’organització d’una trobada anual interprofessional i un pla de formació permanent per als serveis implicats, la consolidació d’un circuit compartit de prevenció amb protocols comuns i mapa de serveis i la promoció de pisos d’inclusió amb suport social, especialment destinats a dones, persones LGTBIQ+, migrades o amb itineraris de violència masclista.