Frívol Nadal

Potser és l'edat i que ja pentino alguns cabells blancs, però cada desembre se'm fan més costa amunt les festes nadalenques. I no només perquè, cada any, va desapareixent algú estimat més de la taula familiar o la dels amics. No. Una de les coses que més m'enerven en aquestes dates: els comerços i les grans superfícies per al consum avancen Nadal una barbaritat i a mitjans de novembre ja hi ha llums i perifols per tot arreu. És difícil abstreure's de tant bombo i platerets que ens envolta i sembla que hàgim de ser feliços a cop de nadala i de compres.

Els preus pugen, les famílies gasten més de mitjana, hi ha sopars d'empresa com si no hi hagués un demà, tothom s'acumula a tot arreu alhora i els anuncis a la televisió han donat pas, ja sense fre, a torrons, cava, joguines, perfums i altres coses “imprescindibles” per a aquestes dates que s'acosten perillosament.

Però no tot és tan frívol. A les nostres ciutats també hi ha solidaritat per a les persones més desafavorides, aquelles per a les quals no existeix Nadal: grans recollides d'aliments i de joguines, i activitats diverses per recaptar fons en pro d'aquestes persones i perquè se sentin menys soles. A més, les entitats que ens envolten fomenten les tradicions i la trobada entre veïns, perquè no tot allò que fem durant les festes sigui gastar i malgastar, sinó també compartir moments.

Sí. Trenco una llança per aquest altre Nadal menys frívol, per les persones i col·lectius que es preocupen i fan alguna cosa per a aquells que tenen una vida més difícil. Per unes festes nadalenques més autèntiques, més de debò. Sense tantes llums i menys ombres.