Investigadors de Bellvitge detecten un mecanisme poc freqüent de resistència bacteriana

Investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han identificat i descrit el mecanisme de resistència DIM-1, que inutilitza la majoria d’antibiòtics de la família dels beta-lactàmics, limitant les opcions terapèutiques. Aquest descobriment és la primera vegada que es fa a Espanya i la segona vegada a Europa. 

En aquest cas, s’ha identificat el mecanisme de resistència antibiòtica DIM-1 en un pacient amb infecció pel bacteri Pseudomonas aeruginosa. DIM-1 és un mecanisme extremadament infreqüent que s’ha detectat menys de 10 vegades en diferents casos esporàdics d’arreu del món, i confereix al bacteri un perfil de resistència a múltiples antibiòtics, especialment als d’ampli espectre.

Aquesta vegada, la soca de P. aeruginosa s’ha aïllat de la mostra d’orina d’un pacient de l’HUB que havia arribat al centre després de múltiples ingressos i d’haver rebut diverses tandes d’antibiòtics d’ampli espectre. Els experts van poder estudiar el perfil de resistència antibiòtica i adaptar el tractament del pacient per a resoldre la infecció amb els fàrmacs adequats.

La co-cap del grup de recerca en Epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL i membre del Servei de Microbiologia de l’HUB, Sara Martí, ha explicat que “l’estudi genòmic de la soca resistent es va fer a posteriori i ens va permetre entendre la raó de la resistència, però l’important és la determinació ràpida d’aquesta resistència al laboratori per adaptar el tractament inicial”.

Aquesta troballa demostra l’eficàcia i importància dels protocols de vigilància epidemiològica rutinària aplicats al centre, que estan dissenyats precisament per tenir sota control aquest tipus de bacteris resistents. “Trobar i identificar aquests mecanismes rars de resistència ens permet tenir-los al radar, ser conscients que els tenim per aquí i monitorar-los de prop a tota la xarxa sanitària per saber com tractar-los”, subratlla Irene Cadenas, doctoranda de l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL i primera autora de l’estudi publicat a Antimicrobial Agents and Chemotherapy.

DIM-1, un mecanisme rar i mòbil

Els dos primers casos on es va detectar, a principis dels 2000, aquest mecanisme de resistència són originaris de l’Índia i els Països Baixos. Des de llavors, tan sols s’han trobat soques de Pseudomonas resistents a punts dispersos del globus, com ara Myanmar, Xina o Tanzània. Totes elles comparteixen el gen blaDIM-1, que codifica per l’enzim DIM-1, capaç de trencar i inutilitzar una gran varietat d’antibiòtics. 

El gen en qüestió es troba en una illa mòbil del genoma del bacteri, coneguda per la seva mobilitat i dinamisme. Un context genòmic tan mòbil normalment donaria potencial de disseminació, però sembla que les diferents soques de Pseudomonas trobades arreu del món són genèticament diferents i han adquirit la resistència de forma independent. La geografia dispersa i els casos aïllats recolzen la idea que no hi ha hagut disseminació global de la resistència DIM-1.

Resistències antimicrobianes

El Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL són referents en vigilància epidemiològica, seqüenciació genòmica d’alt rendiment i recerca aplicada en resistències antimicrobianes. Aquest cas reforça el paper del Campus Salut Bellvitge com un ecosistema que integra l’assistència, la recerca i la docència i que facilita la transferència de coneixement entre l’HUB, l’IDIBELL, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Oncologia.

Aquest model col·laboratiu permet accelerar la detecció de mecanismes emergents de resistència, impulsar projectes de recerca translacional i oferir una resposta més ràpida i coordinada davant dels nous reptes de salut pública.