L’alcalde assegura que el futur Campus Clínic impulsarà un nou Can Rigal adaptat a les necessitats actuals de la ciutat

El futur Campus Clínic, que s’aixecarà a la frontera entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, impulsarà un nou Can Rigal adaptat a les necessitats actuals de l'Hospitalet. Així ho ha assegurat l’alcalde, David Quirós, durant l’acte de constitució del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’òrgan que governarà el desenvolupament del futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona i que tindrà com a missió pilotar i executar totes les actuacions necessàries per fer realitat aquest projecte estratègic de país. 

En el projecte de trasllat i ampliació de l’Hospital Clínic hi participen la Generalitat de Catalunya; el Consorci Hospital Clínic de Barcelona; la Universitat de Barcelona (UB); els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues; la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el CatSalut.

El nou consorci dona continuïtat a la tasca desenvolupada fins ara per la Comissió Mixta de Seguiment i estableix el full de ruta amb actuacions prioritàries per avançar en la construcció del nou campus. El complex inclourà el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i la resta d’equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca. Es tracta d’un projecte clau que posicionarà Catalunya com un referent europeu en l’àmbit de la salut, amb una aposta decidida per l’atenció assistencial de qualitat, la innovació biomèdica, la formació universitària i la recerca.

En aquest context, l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, ha explicat que l’arribada del nou Campus de Salut Clínic-UB “tindrà un impacte directe en l’espai més de proximitat, especialment a Can Rigal, amb el desenvolupament urbanístic d’aquesta zona”, i ha recordat que l’Hospitalet formarà part d’un gran eix sanitari i d’investigació integrat pels hospitals Sant Joan de Déu, Clínic i Bellvitge, amb la Universitat de Barcelona com a element aglutinador. Un eix que, segons ha remarcat, situarà l’Hospitalet “com a epicentre del desenvolupament de la recerca i la salut del sud d’Europa”.

L’alcalde ha assenyalat que el nou Pla director urbanístic (PDU) haurà d’ordenar un àmbit de prop de 70 hectàrees, amb incidència directa en tot el territori del Samontà, i ha defensat la necessitat de “repensar aquest entorn amb les necessitats actuals, no només del futur Campus Clínic, sinó també de la ciutat”, incorporant equipaments, espais verds i una visió integrada del desenvolupament urbà. "El nou Campus Clínic impulsarà un nou Can Rigal adaptat a les necessitats actuals de l’Hospitalet", ha remarcat Quirós.

En aquest sentit, ha recordat que el PDU de Can Rigal aprovat l’any 2006 “donava resposta a una ciutat que ja no és la que tenim avui” i ha subratllat la importància d’una estratègia urbanística d’habitatge equilibrada. “No es tracta només de parlar de xifres; 1.200 habitatges són molts si no estan pensats amb els equipaments i els espais verds necessaris, i amb la voluntat d’incorporar noves famílies i col·lectius”, ha afirmat.

En relació a que l’Hospital Clínic doni atenció a la població de l’Hospitalet, Quirós ha afegit que l’Ajuntament treballa amb la conselleria de Salut, tal com es va acordar a la reunió d’abril de la Comissió Bilateral, en la definició d’un nou mapa d’atenció sanitària integral per a tots els veïns de la ciutat, amb l’objectiu de presentar-lo durant el primer trimestre de 2026.

Finalment, l’alcalde ha insistit que la transformació de Can Rigal s’ha de fer amb una mirada de continuïtat urbana. “No parlem de crear un nou barri, sinó del creixement natural d’un barri que ja existia, com és Pubilla Cases”, tot remarcant que l’actuació s’emmarca en una visió metropolitana compartida, on ja s’estan generant moltes de les grans transformacions de futur.

El Consorci ha aprovat les actuacions prioritàries per a aquest any, entre les quals destaca el vistiplau a la compra per part de la Generalitat dels terrenys de la Diagonal a la UB per un import de 135 milions d’euros. A més, s’accelera el concurs internacional de projectes, que es convocarà al juliol, mig any abans del previst, amb l’objectiu d’atreure les millors propostes arquitectòniques. Finalment, durant el segon semestre de 2028 s’activaran dues intervencions clau: el perllongament de la línia L3 de metro per garantir-ne la connectivitat i l’inici de les obres d’infraestructures i urbanització de l’entorn.

L’ordenació urbanística relligarà ciutat, recerca i assistència

Paral·lelament, la Generalitat continua treballant en l’elaboració del Pla director urbanístic (PDU) que ordenarà el futur campus i el seu entorn. El document es redactarà i tramitarà entre aquest any i el 2027, i, seguidament, els projectes constructius del nou campus s’elaborarien entre 2027 i 2028, per encarar després la licitació i l’execució de les obres, que començarien el 2030.

El campus agruparà en un únic espai de 300.000 m² assistència sanitària, docència i recerca, amb l’objectiu de situar Barcelona entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món. Aquesta operació urbanística d’alta complexitat preveu la reconversió de les actuals pistes esportives de la UB i la creació d’un entorn urbà mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida, transformant un buit urbà en un nou àmbit de ciutat amb vitalitat.

Amb tots els treballs en marxa, el projecte avança amb un calendari que preveu la inauguració del nou Campus de Salut l’any 2035 i una inversió estratègica de país de 1.700 milions d’euros.