Cornellà Natura millora la salut de la ciutadania i redueix la despesa sanitària

Segons el primer E‘Estudi d’impacte del projecte Cornellà Natura, la transformació urbana, aconseguida en gran part gràcies a les 27 grans actuacions desenvolupades des de 2017, ha tingut un resultat positiu en la millora de la salut dels habitants de Cornellà, així com un estalvi econòmic associat a aquesta millora.

L’estudi ha estat encarregat per l’Ajuntament de Cornellà a la consultora Healthy Cities, amb àmplia experiència en aquest tipus de treballs que vinculen urbanisme i salut. Des del consistori expliquen que l’objectiu principal era definir criteris d’avaluació objectius i quantificables per poder fer un seguiment de l’impacte del projecte Cornellà Natura, i els seus beneficis per a la ciutadania. L’estudi ha avaluat l’evolució de diferents indicadors relacionats amb l’entorn urbà i la salut entre els anys 2017 i 2024 i l’impacte de 27 grans actuacions urbanes dutes a terme a la ciutat. 

En aquest sentit, una eina desenvolupada per la consultora estima el benefici econòmic en 218 euros per persona i any per al sistema de salut, i un augment mitjà de l’esperança de vida de 0,28 mesos per persona, calculat a partir de l’increment d’activitat física.

"En el cor del projecte Cornellà Natura es troba la idea d’incidir sobre l’entorn urbà per generar beneficis en la salut i el benestar de la ciutadania de Cornellà", subratllen des de l'Ajuntament. Així, "aquest treball ha permès analitzar de manera rigorosa els efectes reals que la transformació urbana ha tingut sobre l'entorn i la vida de la ciutadania, i tenir una eina per consolidar Cornellà Natura com un projecte viu i en evolució, basat en la millora contínua i en l'evidència científica", apunten les mateixes fonts.

L’estudi s’ha desenvolupat en tres fases: identificació i selecció de dades disponibles, anàlisi de les mateixes i selecció cartogràfica, i finalment elaboració de fitxes de seguiment i extracció de conclusions.

Les dades disponibles s’han analitzat i agrupat per definir 16 àmbits d’anàlisi que són, entre d’altres, la coberta verda; la biodiversitat; la caminabilitat; la ciclabilitat; l’ús de modes de transport sostenible; l’exposició al soroll; el consum públic d’electricitat i aigua; la qualitat de l’aire, la satisfacció ciutadana o la salut física i mental. Els resultats representen l’evolució en el temps d’alguns d’aquests àmbits i se n’ha fet una representació cartogràfica mostrant els resultats per barris.

L’estudi analitza els beneficis aportats per l’execució de 27 grans obres de transformació de la ciutat. Les principals dades relacionades amb aquestes obres són la plantació de 831 arbres (que suposa un increment del 4,3 % respecte del total d’arbres de la ciutat) i 65.137 arbustos; la conversió de carrers en zones de prioritat per als vianants, la creació de xarxa ciclable segregada, i la millora de corredors verds que connecten diferents àrees urbanes. En aquest sentit, cal destacar que s’han guanyat per al vianant 12.279 metres quadrats i això equival a una superfície superior a un camp de futbol.

Impacte econòmic i en la salut de la ciutadania

Paral·lelament a l’avaluació de les dades, s’ha analitzat el projecte Cornellà Natura amb l’eina Healthy Cities, que la consultora responsable del projecte ja ha aplicat en altres ciutats. Aquesta eina permet realitzar una estimació de l’impacte en salut d’un projecte urbà, així com del potencial estalvi en el sistema sanitari vinculat a les millores en salut.

L’eina vincula determinats canvis en l’entorn urbà amb 30 indicadors de salut física, mental, social i ambiental. Es tracta, per exemple, d’indicadors com la qualitat de l’aire, la biodiversitat, l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars, la depressió, l’ansietat o la salut mental general. 

L’eina quantifica que gràcies a l’increment estimat d’activitat física, relacionat amb els canvis de l’entorn associats al projecte Cornellà Natura, l’esperança de vida dels habitants de Cornellà s’ha incrementat en 0,28 mesos per persona.

Així mateix, les millores en salut porten associades una millor qualitat de vida i una menor despesa sanitària. A partir de les dades sobre la despesa mitjana espanyola en 15 dels indicadors de salut que es veuen potencialment impactats mitjançant el projecte Cornellà Natura, l’eina calcula un estalvi de 218 euros per persona i any.

Cornellà Natura és un projecte estratègic impulsat per l'Ajuntament que es va començar a implementar l'any 2016 amb l'objectiu de transformar la ciutat en un espai més verd, saludable i resilient davant els reptes ambientals del futur. El projecte vol naturalitzar l'espai públic, afavorir la biodiversitat, millorar la qualitat de vida de la ciutadania i adaptar la ciutat al canvi climàtic, mitjançant la creació de nous espais verds, la renaturalització de carrers i places i la gestió sostenible de l'aigua i els recursos.

Des del seu inici i fins al desembre de 2024, Cornellà Natura ha impulsat 27 grans transformacions en l'espai públic i d’altres de magnitud més petita, però que en conjunt han transformat de manera significativa l'estructura urbana de la ciutat.

Cal assenyalar que l’estudi només té en compte aquests 27 grans projectes, però no els projectes finalitzats a partir de 2025 o altres actuacions de petit abast fetes realitat des de 2017.

Els 27 grans projectes mencionats han suposat una inversió global de més de 24 milions d'euros, sumant recursos municipals i fons provinents d'altres administracions.