FUCK ICE

Un crit unànime ressona a les protestes de la ciutadania nord-americana contra l’agència ICE (Immigration and Customs Enforcement). Fuck ICE, 7 lletres que amaguen la ràbia, la frustració, la crítica i la repulsa davant les polítiques antimigratòries de l’administració Trump.

No és un invent del president Trump. L’ICE es va crear sota el govern de George Bush com a part de la Llei de Seguretat Nacional de 2002. Una legislació en resposta als atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, que va crear el Departament de Seguretat Nacional (DHS) i va establir l’ICE com una de les seves agències subsidiàries. Les funcions que es van determinar per aquesta agència van ser les de “protegir la seguretat nacional i enfortir la protecció pública” amb una combinació d’autoritats penals i civils en una agència que gestiona per definició “la immigració i el control de duanes”.

Per tant, ja de bon inici l’agència neix evidenciant la correlació directa entre immigració, delinqüència i la possibilitat directa de posar en perill la seguretat nacional.

Si accedim al web ice.gov podem trobar tota una sèrie d’actuacions tals com deportacions i detencions massives “d’immigrants delinqüents”, que es relaten com a mèrits i èxits assolits per l’agència.

Altres apartats que trobarem són “combaten el crim transnacional” o “defensant la nostra pàtria”. Tots els elements per la recepta de l’odi, el racisme i la xenofòbia estan servits.

Trump, l’acusat per assetjament i violència sexual, el més actiu dels arxius d’Epstein, el delinqüent convicte, qui està per sobre i per on vulgui de les lleis internacionals… El president d’una de les potències més importants del nostre món, ha trobat en aquesta agència la seva millor aliada per generar la por, la desconfiança i la desesperació entre els veïnats del seu país. Fuck ICE.

Una onada d’activitats indecents i de moral més que qüestionable inexistent que van arribar a la cúspide amb l’assassinat de la poetessa Renée Good. Una dona, titllada per Trump d’”Agitadora professional” que exercia de manera lliure el seu dret a protestar i que va rebre dos trets a sang freda davant una suposada fugida que sense cap mena de dubte i per tots els vídeos que s’han pogut veure a posteriori, responia més aviat a un moviment nerviós a l’hora de retirar el cotxe que a cap altra cosa.

Davant d’això: impunitat absoluta.

Però quina és la sorpresa? No afecten les manifestacions ni els comentaris estupefactes de la resta de països. No passa res si fins i tot senadors de les seves files republicanes voten amb els demòcrates per evitar que sigui possible una nova incursió com la que va suposar l’arrest-segrest de Maduro (amb tot el meu respecte per les persones que celebren, evidentment i amb raó, que aquest personatge surti de les seves vides).

I mentre uns criden FUCK ICE, a Groenlàndia es manifesta la ciutadania sota una pancarta que sembla mentida que tornem a enlairar “Yankies go home”. Veurem com acaba això.