La Diputació presenta una exposició itinerant per conscienciar a la població de la repressió franquista

La Diputació de Barcelona va presentar el passat divendres a Sant Feliu l’exposició itinerant Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. La mostra està ubicada a la sala d’exposicions del Palau Falguera i es pot visitar fins l’1 de març, de dimarts a dissabte de 16 a 20 hores, i tots els diumenges i festius d’11 a 14 hores.

La mostra s’estructura en vuit àmbits que tenen l’objectiu de conscienciar a la població de la repressió impartida per la dictadura franquista. El primer d’ells és per donar a conèixer qui van ser els onze magistrats, set jutges d’instrucció i els sis fiscals del Tribunal d’Ordre Públic, a més de les tres persones que en van ser presidents: Enrique Amat Casado (gener 1964 – desembre 1965), José de Hijas Palacios (gener 1966 – octubre 1967) i José Francisco Mateu Cánoves (novembre 1967 – gener 1977).

L’exposició recorda que Franco va ser l’últim responsable de tota la política repressora duta a terme durant la dictadura i detalla, també, quins van ser els ministres dels governs de Franco des del novè govern del dictador, que va signar l’afusellament de Julián Grimau i va posar en marxa el Tribunal d’Ordre Públic, fins al tretzè i últim, que va signar set penes de mort tot i la pressió internacional. Així mateix, també es fa un repàs dels dos primers governs que hi van haver després de la seva mort: el liderat per Carlos Arias Navarro (12 de desembre de 1975 – 3 de juliol de 1976) i l’encapçalat per Adolfo Suárez (3 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977).

L’exposició, promoguda per la Diputació de Barcelona, recorda que les detencions van ser la primera línia de la repressió franquista i explica als visitants quins van ser alguns del mètodes de tortures utilitzat durant aquest període. A més, també s’explica com actuava la Brigada Político-social de la dictadura franquista, que era considerada com els ulls i el puny del règim, i quin eren alguns dels seus membres.

A la mostra es detalla com era l’alimentació a la presó, un menú poc equilibrat, amb massa greixos i repetit amb molta freqüència; així com es relata la rutina que els presos havien de complir.

Finalment, també es fa un exercici de pedagogia per ressaltar la importància de la memòria democràtica davant la necessitat de fer front a les amenaces del populisme i la demagògia, mitjançant la democràcia i la defensa dels drets i les llibertats.