Les operacions immobiliàries augmenten un 19 % al Baix Llobregat i l'Hospitalet

Amb 3.262 operacions de compravenda immobiliària formalitzades, el tercer trimestre de 2025 ha superat en un 3,7 % les xifres del mateix període de l’any anterior, quan se’n van registrar 3.146, segons el darrer informe de Conjuntura Eeconòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat. Si s’exclouen de les dades les davallades de Gavà (-46) i Molins de Rei (-92), l’increment global seria superior al 8 %. 

Amb aquests resultats, ja fa dos trimestres consecutius que les vendes interanuals superen les 14.300 operacions, una situació que no es donava des del primer trimestre de 2007, just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

En comparació amb el segon trimestre de 2025, el nombre d’operacions ha disminuït en 658, un comportament habitual en el tercer trimestre, principalment a causa del mes d’agost. En canvi, respecte del mateix trimestre de 2024, s’ha produït un increment de 116 compravendes. En 13 localitats ha baixat el nombre d’operacions, amb especial incidència a Molins de Rei (-92) i Gavà (-46). D’altra banda, 16 municipis registren increments i dos repeteixen dades: Sant Feliu de Llobregat i Martorell. L’Hospitalet lidera els augments amb 102 operacions més, seguit de Cornellà (+77) i Viladecans (+74). En termes relatius, destaquen Sant Esteve Sesrovires (+115 %), la Palma de Cervelló (+75 %) i Castellví de Rosanes (+50 %), mentre que les caigudes més acusades corresponen a Molins de Rei (-56 %) i el Papiol (-53 %).

Més enllà de les dades de compravenda, una de les principals preocupacions de la població jove és la dificultat d’emancipació. En els darrers cinc anys, la població del territori ha crescut en 45.000 persones i, tenint en compte una ocupació mitjana de tres persones per habitatge, caldrien uns 15.000 habitatges nous per lustre. La realitat, però, queda lluny d’aquestes necessitats: en l’última dècada només s’han construït 18.500 habitatges. Aquest dèficit ha tingut tres conseqüències principals: l’encariment generalitzat dels habitatges, tant nous com de segona mà; l’augment del preu dels lloguers, i la dispersió de la població cap a municipis més allunyats del lloc de treball, amb el consegüent increment de la demanda de solucions de mobilitat (metro, autobusos, tren i carreteres).

En aquest context, l’evolució del parc d’habitatges ha estat molt desigual segons el municipi. Castellví de Rosanes només ha finalitzat nou habitatges en una dècada, la Palma de Cervelló 20 i Sant Climent 21. En canvi, l’Hospitalet ha construït 4.075 habitatges nous en el mateix període. El segueixen Cornellà (1.507), Viladecans (1.308), Sant Just Desvern (1.248), Sant Boi (1.200), el Prat (1.184), Sant Joan Despí (1.014) i Sant Feliu (1.005).