El cinturó violeta de Catalunya

Enguany, fa 50 anys d’un moment clau per la història de Catalunya. Al maig de 1976 es van celebrar les I Jornades Catalanes de la Dona, el primer acte obert a la participació política ciutadana després de la mort de Franco. Més de 4.000 dones, i alguns homes, van ocupar el Paranimf de la Universitat de Barcelona per dir i dir-se, individual i col·lectivament, i marcar el full de ruta de l’agenda feminista catalana a curt, mitjà i llarg termini. Moltes d’aquelles dones eren del Baix Llobregat. Enguany, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, farem balanç d’aquesta fita històrica arreu del país, també a la nostra comarca, que a més té el repte de celebrar el setè Congrés de les Dones del Baix Llobregat.

Recordo perfectament el primer Congrés. Era l’any 2002 i se celebrava a Sant Boi de Llobregat. Llavors jo era universitària i vaig rebre la trucada de la Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi (que en aquell moment era directiva de l’Ajuntament), per convidar-me a assistir. Va ser una experiència única i inoblidable. Des de llavors mai he faltat a la cita feminista baixllobregatina, que cada quatre anys ha convocat a les dones de la comarca per reflexionar sobre temes centrals de l’agenda feminista.

I aquest compromís amb la defensa dels drets de les dones té els seus fruits. Com podem veure, per exemple, en la representativitat. No ho diem nosaltres, les dones del Baix, sinó que ho afirmen les dades. Segons l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones, a Catalunya, només una de cada quatre alcaldies està liderada per una dona. Al Baix, en canvi, una de cada dues batllies té al seu capdavant una dona.

Aquesta paritat real en els lideratges locals no és casual, és fruit del compromís incansable en defensa de la igualtat efectiva de tantes i tantes dones, i també d’alguns homes; així com de l’aposta del Consell Comarcal del Baix Llobregat pel seu Congrés de Dones. Un espai de reflexió, debat i construcció de pensament feminista, fet mitjançant el treball en xarxa i la sororitat de totes i cadascuna de les dones que formen part del mapa humà del nostre territori.

Dimarts passat es va presentar en seu comarcal el futur congrés. I l’emoció ja es palpava a l’ambient. Els somriures, la il·lusió, la complicitat, i la responsabilitat. La responsabilitat, individual i col·lectiva, que suposa mostrar i demostrar, un cop més, que no només som el cinturó roig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sinó que som el cinturó violeta de la comarca, i del país!