Baixa lleugerament el risc de pobresa, però creix la dificultat de les llars per arribar a final de mes

El risc de pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha reduït lleugerament durant el període 2024-2025, situant-se en el 19,4 % de la població, l’equivalent a unes 660.000 persones. Es tracta de la primera davallada sostinguda després de l’impacte de la pandèmia, segons les darreres estadístiques sobre condicions de vida elaborades per l’Institut Metròpoli.

Malgrat aquesta millora, la percepció subjectiva de dificultats econòmiques ha augmentat. El percentatge de persones que manifesten problemes per arribar a final de mes ha crescut fins al 23,1 %, per sobre del 21,5 % registrat en el període anterior. Aquesta divergència evidencia una recuperació desigual, en què els indicadors objectius milloren però el benestar percebut no segueix el mateix ritme.

Territorialment, les diferències es mantenen. La primera corona metropolitana concentra una taxa de risc de pobresa més elevada (22,4 %) que la ciutat de Barcelona (16,4 %), on, en canvi, la situació ha millorat respecte als anys anteriors.

Els infants i adolescents continuen sent el col·lectiu més afectat. Un 31,4 % dels menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, el que representa prop de 148.000 persones. També destaca la vulnerabilitat de la població nascuda fora d’Espanya, amb una taxa del 32,8 %, que s’enfila fins al 39, 5% a la primera corona metropolitana. 

El nivell educatiu es confirma com un factor clau de protecció. El risc de pobresa afecta el 26, 8% de les persones sense estudis postobligatoris, mentre que baixa fins al 9,2 % entre aquelles amb estudis superiors. Igualment, la situació laboral és determinant: el risc arriba al 40,7 % entre les persones aturades, en contrast amb el 12,8 % de la població ocupada.

Pel que fa a les condicions materials, la privació severa disminueix fins al 9,2 % de la població, dos punts menys que en el període anterior. Tot i això, persisteixen dificultats en aspectes bàsics com mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, fer front a pagaments o accedir a una dieta completa.

Les transferències socials continuen tenint un paper clau en la reducció de la pobresa, ja que permeten rebaixar la taxa del 41,6 % abans d’ajudes al 19,4 % final. Paral·lelament, la renda mitjana de les llars ha augmentat fins als 46.048 euros anuals, però també ho han fet els costos de l’habitatge, que han crescut un 22,3 % en cinc anys.

Finalment, la desigualtat d’ingressos es redueix lleugerament per quart període consecutiu, amb un índex de Gini del 30,2 %.