Volem L'Hospitalet més que net

Si hi ha una cosa que surt a totes les converses que tinc al carrer, és la neteja. M’ho diu la gent gran quan baixa a comprar, m’ho diuen famílies a la sortida de l’escola, m’ho diu gent que estima la ciutat i que vol veure-la millor. I jo ho comparteixo. Perquè la neteja no és un detall: és el que fa que un carrer convidi a quedar-s’hi o a passar-hi de pressa.

Parlem sovint de grans projectes, però el que realment marca el dia a dia és això: com està el nostre entorn més immediat. El portal, la vorera, la plaça on juguen els nostres fills i filles. Aquí és on es construeix la qualitat de vida de debò.

Quan vaig assumir l’alcaldia, tenia clar que aquest era un dels temes en què havíem de fer un pas endavant. No n’hi havia prou amb anar fent. Calia actuar amb més ambició i amb més recursos.

Aquesta setmana hem començat a desplegar el nou contracte de neteja i recollida de residus. És una decisió important, també perquè implica una inversió molt alta: 43,5 milions d’euros cada any. Són gairebé quinze milions més que fins ara. No és menor. Però respon a una necessitat real que fa temps que arrosseguem.

Què vol dir això, en el dia a dia? Doncs més equips treballant als carrers, més presència, més capacitat de resposta. Vol dir també nous contenidors —milers— repartits per tota la ciutat, i més neteja amb aigua, que sé que és una de les coses que més valoreu.

No és cap solució màgica, però sí un canvi de dimensió. Posarem més de tot per arribar millor a tot arreu.

I també serem més exigents. Perquè si la ciutat fa aquest esforç, hem de garantir que es noti. Per això posem en marxa un equip d’inspecció de l’espai públic que ens permetrà seguir més de prop què passa als carrers, detectar problemes i actuar quan calgui. Cuidar la ciutat també vol dir posar límits a qui no ho fa.

Venim d’una etapa massa llarga amb un contracte que havia quedat curt. La ciutat ha canviat molt, i el servei no havia evolucionat al mateix ritme. Això ho havíem de corregir.

Ara bé, seria enganyar-nos pensar que tot depèn només de l’Ajuntament. La gran majoria de veïns i veïnes ja fan el que toca, i això s’ha de dir. Però encara hi ha actituds que no podem normalitzar, perquè al final les conseqüències les patim tots.

Per això aquest nou pas també vol apel·lar a una idea molt senzilla: la ciutat és casa nostra. I casa nostra la volem neta.

Nosaltres hi posarem més mitjans, més presència i més control. Però el resultat final dependrà de tots.

Jo estic convençut que L’Hospitalet pot fer aquest salt. I que, si ho fem plegats, ho notarem ràpidament. Als carrers. I en com ens sentim quan hi caminem.