Prohibir o no prohibir?

No tinc molt clar si vetar l’accés dels joves de menys de 16 anys a les xarxes socials sigui una qüestió que hagi de decidir una llei. No deixa de ser un límit a la llibertat d’expressió sobre un ús privat d’uns serveis, encara que aquests siguin públics per a tothom. 

En tot cas, els pares d’aquests menors són els que haurien de prohibir o no que els seus fills facin servir unes eines que tots utilitzem? Diria que no tots els progenitors sabrien quina decisió prendre respecte a aquest possible vet que ha aixecat tanta polèmica, ja que molts no tenen clar com gestionar la seva privacitat a les xarxes. Llavors, em pregunto: quin dret té un govern de regular sobre aquesta temàtica?

Més enllà de la discussió tècnica i els efectes que pot tenir la possible mesura en l'anonimat a Internet, hi ha un discurs, reutilitzat en molts àmbits, que defensa que serà responsabilitat dels pares decidir a quina xarxa social és o no el seu fill. És irrefutable que els pares han de jugar un paper a l'educació digital, gairebé tan indubtable com que, fins ara, la majoria han fracassat o no li han donat prou importància. Potser perquè, com deia, tampoc els adults no sabem gaire bé què hem de fer a Internet. O, anant més lluny, sabem perfectament què no hem de fer i ens és força igual.

Bloquejar l'accés a Instagram o TikTok als adolescents sona a una manera de tallar en sec i aconseguir que aquests s'enfadin més amb el Govern que amb els pares per tancar l'aixeta d'Internet, però és una solució amb les potes curtes. Sortiran altres aplicacions —si no existeixen ja— que mantindran enganxats els joves. Em penso que la pilota continuarà, doncs, a la teulada dels pares.