El Baix Llobregat registra una nova caiguda de naixements i se situa per sota de la mitjana catalana

El Baix Llobregat consolida la tendència a la baixa en el nombre de naixements. L’any 2024 es van registrar 5.259 nadons, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat) recollides en un estudi de l’Observatori Comarcal, en un context marcat per la davallada sostinguda de la fecunditat i els canvis demogràfics. La taxa bruta de natalitat se situa en el 6,2 ‰, per sota de la mitjana catalana (6,7 ‰) i de l’Àmbit Territorial Metropolità (6,6 ‰).

Aquest descens no és puntual. En l’última dècada, la comarca ha passat d’una taxa de 9,9 ‰ a l’actual 6,2 ‰, caient de la tretzena a la vint-i-novena posició en el rànquing de naixements per habitant. El 2024 marca, a més, el tercer any consecutiu de retrocés, amb 203 naixements menys (-3,7 %) respecte a l’any anterior, després d’un repunt moderat el 2021 vinculat a la recuperació de la fecunditat ajornada durant la pandèmia.

En perspectiva, la caiguda és encara més significativa: els naixements han disminuït un 33,8 % respecte del 2014, i la taxa actual és quatre punts inferior a la de fa 10 anys i set punts més baixa que la del 2004.

Un dels factors clau és la reducció de la població femenina en edat reproductiva. En 10 anys, el nombre de dones d’entre 15 i 49 anys ha passat de 194.854 a 189.306, és a dir, 4.856 menys (-2,5 %). 

Paral·lelament, es consolida el retard en la maternitat. Les dones tenen fills cada vegada més tard: l’edat mitjana ha passat de 31,8 anys el 2014 a 32,9 el 2024, amb una moda situada en els 34 anys. Les taxes de fecunditat més elevades es concentren en el grup de 30 a 34 anys (77 naixements per cada mil dones), seguit del de 35 a 39 anys (61 ‰). En canvi, la fecunditat entre les menors de 20 anys continua en descens (2,1 ‰), mentre que augmenta entre les majors de 44 anys, amb una taxa de l’1,5 ‰.

La nacionalitat de la mare també incideix en la dinàmica demogràfica. El 26,4 % dels naixements (1.386) corresponen a mares estrangeres, un col·lectiu que, tot i també reduir-se, ho fa de manera menys acusada que el de mares espanyoles. Les dones estrangeres presenten una fecunditat més elevada (1,31 fills per dona) i tenen fills a edats més joves (30,7 anys de mitjana) que les espanyoles (1,11 fills i 33,4 anys). Entre aquestes, predominen les mares de nacionalitat marroquina, seguides de les colombianes, peruanes i pakistaneses.

L’indicador conjuntural de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona, lluny del llindar de reemplaçament generacional. Aquest valor reflecteix una tendència generalitzada de baixa fecunditat que afecta tant la comarca com el conjunt del país.

Pel que fa als parts, el 69,5 % van ser naturals i el 30,5 % per cesària, un percentatge superior al català. La gran majoria es produeixen en centres sanitaris (99,6 %), mentre que els parts domiciliaris són residuals. El 6,2 % dels parts van ser prematurs i es van registrar 19 morts fetals tardanes.

A escala municipal, tots els municipis han vist reduir la seva taxa de fecunditat en l’última dècada, amb descensos especialment intensos a Abrera, Martorell i Sant Climent. Tot i això, 12 municipis han experimentat un lleu augment anual dels naixements, destacant Cornellà, Sant Joan Despí i Begues. En canvi, Viladecans, Gavà i Castelldefels registren les caigudes més pronunciades.

Finalment, les tendències socials també es reflecteixen en els noms dels nadons. Sofia encapçala el rànquing de noms femenins, seguida de Gala i Martina, mentre que Enzo, Mateo i Leo lideren entre els nens. L’elecció apunta cap a noms més curts, diversos i internacionals.