EDITORIAL. Sense renovables no hi ha futur

La transició energètica ja no és una opció de futur, sinó una necessitat immediata. En un context global marcat per la inestabilitat, la dependència dels combustibles fòssils i l’emergència climàtica, el desplegament de les energies renovables s’ha convertit en una qüestió estratègica de primer ordre. També, i especialment, per a comarques com el Baix Llobregat, on el pes del municipalisme i la proximitat amb la ciutadania poden marcar la diferència.

L’aprovació de la tercera edició del programa Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona, amb una nova dotació de 25 milions d’euros, és una bona notícia. No només per la inversió en si mateixa, sinó perquè consolida una línia de treball que ja ha demostrat la seva eficàcia: més de 200 milions d’euros mobilitzats, centenars d’instal·lacions desplegades i un impacte tangible en forma d’estalvi econòmic, reducció d’emissions i producció d’energia neta.

Al Baix Llobregat, els resultats de les dues primeres edicions són especialment significatius. Amb 90 instal·lacions executades o en marxa i 21 municipis beneficiats, la comarca ha aconseguit mobilitzar 34,5 milions d’euros, generar un estalvi anual de més de cinc milions i reduir de manera notable les emissions de CO2. Són xifres que evidencien que la transició energètica no és un discurs abstracte, sinó una realitat amb efectes directes sobre les finances públiques i la qualitat de vida de la ciutadania.

Però més enllà de les dades, cal entendre què està en joc. Les energies renovables són, avui, una política ambiental imprescindible, però també una eina econòmica i social de primer nivell. Redueixen la dependència exterior en un moment de gran volatilitat geopolítica, generen activitat econòmica i ocupació, i contribueixen a combatre la pobresa energètica. En definitiva, són una palanca per avançar cap a un model més just, sostenible i resilient.

En aquest camí, el món local hi té un paper clau. Els ajuntaments del Baix Llobregat han demostrat capacitat d’acció, ja sigui impulsant instal·lacions fotovoltaiques en equipaments públics, millorant l’enllumenat o apostant per sistemes més eficients com les bombes de calor. 

Les administracions també han estat determinants en l’impuls de mesures com les bonificacions de l’IBI per a plaques solars, que han actuat com un veritable efecte multiplicador de la inversió privada i han contribuït a estendre l’autoconsum energètic.

Ara bé, els reptes continuen sent majúsculs i no n’hi ha prou amb bones intencions. Avui, posar en marxa una instal·lació fotovoltaica pot implicar mesos de tràmits entre llicències, informes i connexions a la xarxa. Als barris densos de la comarca, especialment en blocs de pisos, l’autoconsum compartit encara topa amb dificultats jurídiques, manca d’acords veïnals i una regulació poc adaptada a la realitat urbana. 

A això s’hi suma la saturació de la xarxa elèctrica en alguns punts, que frena nous projectes, i el risc que les inversions es concentrin només en qui té més capacitat econòmica. Si no s’actua amb decisió, la transició energètica pot avançar, però no ho farà de manera equitativa ni al ritme que la situació exigeix.

El programa Renovables 2030 apunta en la bona direcció, perquè combina finançament, suport tècnic i visió estratègica. Però, sobretot, perquè entén que la transició energètica no es pot ajornar. Cada instal·lació que es posa en marxa, cada equipament que s’electrifica i cada municipi que aposta per l’eficiència energètica és un pas més cap a un futur descarbonitzat.

El Baix Llobregat té l’oportunitat —i la responsabilitat— de continuar liderant aquest canvi. Perquè la transició energètica no és només una resposta a la crisi climàtica, sinó una aposta decidida per un model de desenvolupament més sostenible, més just i més arrelat al territori.

El futur no s’espera: s’instal·la, es connecta i es comparteix. I la comarca no es pot permetre quedar-se enrere.