Treballar malalt no és compromís, és precarietat

En l’imaginari col·lectiu i en certs discursos patronals, s’ha instal·lat sovint el mantra de l’absentisme com el gran mal de la productivitat. Però les dades del darrer Balanç de salut laboral 2025 de CCOO que acabem de presentar ens mostren una realitat molt més crua i silenciosa que està profundament arrelada a les empreses de Catalunya i del Baix Llobregat, el presentisme. Treballar estant malalt no és una mostra de compromís; és el símptoma inequívoc de la precarietat que condiciona el nostre mercat laboral.

El Baix Llobregat, amb un teixit industrial i de serveis potent, veiem com la salut física i mental de les persones treballadores s’està degradant. L’informe és clar: el presentisme s’ha convertit en el principal problema de salut laboral a Catalunya. Moltes persones acudeixen al seu lloc de feina sense estar en condicions de fer-ho, ja sigui per la por a represàlies, per la pressió d’uns objectius inassolibles o, senzillament, perquè no es poden permetre la pèrdua econòmica que encara suposa, en molts convenis, agafar una baixa mèdica.

Com a sindicat, des de CCOO volem fixar tres idees que han de marcar l’agenda social i empresarial de manera immediata:

La primera és que les empreses han d'entendre que la prevenció de riscos no és un tràmit burocràtic, sinó un element intrínsec del projecte empresarial. No podem permetre que les conseqüències d’una mala ergonomia o de riscos psicosocials extrems s’externalitzin cap a la sanitat pública. La salut de qui treballa s’ha de protegir a l’empresa amb inversions reals, no amb privatitzacions encobertes del sistema de salut.

La segona idea és que cal evidenciar que la precarietat mata (i emmalalteix). L'explosió de les hores extraordinàries i la pluriocupació són acceleradores de malalties. Quan el salari no arriba a final de mes i obliga a doblar torns o a tenir dues feines, estem davant d’una "pobresa laboral" que destrueix directament el benestar mental i físic. Millorar els salaris i redistribuir la riquesa és, per tant, la millor política de salut laboral possible.

I finalment, protegir la salut a través de la incapacitat temporal no és absentisme, és un dret fonamental que no pot ser qüestionat. Sovint es confon interessadament el dret a la salut amb l'absentisme, però la realitat és que la incapacitat temporal és una eina de protecció social, no una pèrdua de productivitat. No podem permetre que recuperar la salut impliqui un càstig al salari. Necessitem mecanismes que posin la persona al centre, amb processos de retorn que garanteixin una adaptació real i segura, recordant que el valor d'una empresa no pot mesurar-se exclusivament per la seva producció a costa de la salut. 

Davant d’aquest escenari, des de CCOO no ens farem enrere. Continuarem denunciant els nínxols de precarietat i exigint un compromís empresarial ferm amb la salut laboral, situant el benestar físic i mental de les plantilles per sobre de qualsevol compte de resultats. Treballar no hauria de costar la salut a ningú. Perquè una societat que ignora el patiment dels seus treballadors i treballadores és una societat que, tard o d'hora, acaba perdent el seu futur.