El poder corromp i la democràcia es desvirtua

Es coneix com a dictum d'Acton una cèlebre frase encunyada per l'historiador catòlic britànic John Emerich Edward Dalkberg Acton, més conegut com a Lord Acton, el 1887. En la redacció original deia: “Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely”. La frase s'ha traduït de diverses maneres: “El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament”. O, més literalment: “El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament”. 

La frase se sol utilitzar per resoldre comentaris provocats pels casos de corrupció que es donen en institucions o àmbits polítics, religiosos, militars, patronals, sindicals, etc., comprovant-se que el control del poder no existeix o està lligat de mans per la por o per l'interès. Per què, des de sempre, des del segle XIX i ara, en ple segle XXI, la sentència continua tan vigent? Ho és a Espanya, sigui quin sigui el color polític, i també arreu del món. Potser per què som humans, i per això, ambiciosos, envejosos, miserables i, en definitiva, corruptibles?  

Amb aquestes premisses, confiar en els nostres dirigents veient tots els casos de corrupció a diverses bandes és difícil, si no gairebé impossible. Després de quatre dècades de dictadura, vam acollir la democràcia i les seves llibertats amb gran entusiasme i esperança, però, 48 anys després d'aquell feliç esdeveniment, el balanç només és agredolç; i ho és perquè la nostra democràcia mai no ha estat completa ni real. Encara que amb formes més subtils i subreptícies, s'anava imposant una nova tirania constituïda per forces dominants que poc espai deixaven a la sobirania popular.

Avui la democràcia s'ha desvirtuat tant que ja només és un tràmit. El poble no és sobirà, encara que així ho proclami de forma solemne la Constitució; en general, el poble obeeix, es resigna i calla. El poder real el tenen els poders econòmics, els grans partits polítics, els organismes i les corporacions supranacionals i els poders fàctics. I aquest poder, que realment ens governa, és el que legitima o permet la corrupció, el frau fiscal, l'aplicació injusta d'impostos, les retallades de drets civils i laborals, la decadència de l'Estat del Benestar, l'enriquiment d'uns quants a costa de la ruïna dels altres, i els privilegis incomprensibles de l'Església Catòlica i de la Família Reial. I així ens va.