EDITORIAL. Els pressupostos que el Baix Llobregat necessita

Després de mesos de negociacions, Catalunya és avui més a prop de disposar d’uns nous pressupostos per al 2026. L’acord assolit pel Govern de Salvador Illa amb ERC i els Comuns permet desencallar uns comptes que havien quedat en suspens després que els republicans rebutgessin inicialment donar-hi suport, fet que va obligar l’Executiu a retirar el projecte del Parlament.

La situació, però, s’ha anat reconduint a mesura que ERC ha anat flexibilitzant algunes de les seves posicions, especialment en qüestions vinculades al model de finançament i a la recaptació de l’IRPF. Paral·lelament, el Govern ha actualitzat l’acord que ja havia tancat amb els Comuns el passat mes de febrer. El resultat és una entesa que permet reprendre la tramitació dels pressupostos i que obre la porta a la seva aprovació durant la primera quinzena de juliol.

La transcendència d’aquest acord va molt més enllà de la política parlamentària. Catalunya necessita pressupostos. Els necessita per reforçar els serveis públics, impulsar inversions estratègiques i fer front als reptes socials, econòmics i territorials que té al davant. Però també els necessita per deixar enrere una dinàmica de provisionalitat que dificulta la planificació i limita la capacitat d’actuació de les institucions.

Governar amb comptes prorrogats no és una situació desitjable per a cap administració. Els pressupostos són molt més que una relació de partides econòmiques: són l’eina que permet executar projectes, desplegar polítiques públiques i oferir certeses a la ciutadania, als ajuntaments i al conjunt del teixit social i econòmic del país.

En aquest sentit, el pacte assolit demostra que, malgrat les diferències ideològiques i les legítimes discrepàncies entre formacions polítiques, és possible arribar a acords quan es prioritza l’interès general. La política és, precisament, l’art de construir consensos per donar resposta als problemes reals de la ciutadania. I els pressupostos són probablement la millor expressió d’aquesta responsabilitat compartida.

Per al Baix Llobregat i l’Hospitalet, l’aprovació dels comptes és especialment important. Parlem de dos dels territoris més poblats i dinàmics de Catalunya, que concentren una part molt significativa de la població del país i que afronten necessitats creixents en àmbits tan sensibles com la sanitat, l’educació, l’habitatge, la mobilitat o les polítiques socials. Els municipis no poden continuar pendents de la incertesa política permanent. Necessiten institucions capaces de planificar a mitjà i llarg termini i d’executar inversions.

L’acord entre PSC, ERC i Comuns també té una lectura política innegable. Més enllà dels números, reforça l’estabilitat de la legislatura i consolida una majoria parlamentària capaç de tirar endavant les principals iniciatives del Govern. En un context marcat sovint per la fragmentació i la confrontació, la capacitat d’arribar a enteses és un valor que les institucions i la ciutadania haurien de saber preservar.

Catalunya encara té grans qüestions estratègiques per afrontar: l’accés a l’habitatge, el reforç dels serveis públics, la competitivitat econòmica, la transició energètica o la modernització de les infraestructures. Per abordar-les calen recursos, però també un marc polític estable i eficàcia executiva. I això es tradueix, inevitablement, en uns pressupostos aprovats.

L’acord assolit no resol per si sol tots aquests desafiaments, però sí que permet superar una etapa de bloqueig que ningú no es podia permetre. El Baix Llobregat i l’Hospitalet necessiten inversions, serveis i certeses. I Catalunya necessita governs capaços de dialogar, negociar i arribar a acords.

Perquè, al capdavall, uns pressupostos no són només una eina comptable. Són una declaració de prioritats i un compromís amb el futur. I avui, més que mai, el país necessita que la política serveixi per avançar.