Sr. Director...

SI LA LÃ’GICA FALLA, TOT VA MALAMENT.

Sovint trobem persones que actuen o s'expressen de forma il·lògica. Persones que a un fet anecdòtic, li col·loquen l'etiqueta de causa principal: "Es separa de la seva dona, perquè ella un dia, li va dir una mentida. Agafa diners de la seva empresa, perquè el patró li va renyar cridant, en una ocasió.

Darrerament hem trobat relacions causals poc lògiques, si més no, interessades:

1.La sentència del Constitucional contra l'estatut català va ser l'origen de tot!. Hi ha més raons, no trobeu?..

2.Les càrregues policials del l'1 d'octubre van provocar la fugida d'empreses. Home!. Les empreses fugien de la inseguretat.

3.La sentencia del Tribunal Suprem, l'origen dels aldarulls dels últims dies. Home, fa temps que a Catalunya es cultiva el rebuig contra l'estat i fa temps que es fa campanya contra la justícia.

Resumint, fa temps que la lògica no presideix la política: Abunden les fal·làcies. S'anuncien fet imminents tot i que presenten una probabilitat quasi nul·la. És fan inferències rares. I com ja hem vist s'estableixen relacions causals molt discutibles. (...).

Si la lògica falla, "el procés dialèctic", tesi, antítesi, síntesi, no prospera. No prospera el diàleg desitjat.