La nova seu corporativa del SEM estarà operativa el 2024

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquest matí en roda de premsa el projecte de la futura seu corporativa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya que, tal i com va avançar ELFAR.CAT el passat més de juliol, es construirà en uns terrenys propietat de la Generalitat de Catalunya, al costat de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), a l’entorn de l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet. El nou equipament ocuparà 22.500 metres quadrats i comptarà amb prop de 700 professionals.

L’acte de presentació ha comptat amb la presència del gerent del SEM, Jaume Estany; del subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ivan Planas; del cap d’Infraestructures del SEM, Joaquim Algarte; del cap de la divisió d’inversions i patrimoni del CatSalut, Martí Ballart; i de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marin, entre d’altres autoritats i professionals del SEM.

En la presentació, el conseller Argimon ha destacat que “el SEM és una estructura de país i una institució estratègica que requereix d’unes instal·lacions modèliques, amb tots els elements de tecnologia i seguretat, que permetin que les 700 persones que hi treballen estiguin a gust”.

La nova infraestructura servirà per resoldre un dèficit històric d’espai d’una de les infraestructures sanitàries clau de Catalunya. Així, entre d’altres objectius, la futura seu del SEM permetrà centralitzar els diferents serveis i els seus professionals, actualment distribuïts en diferents espais corporatius, entre ells, l'actual seu també a l'Hospitalet, unes instal·lacions llogades des de fa 16 anys al carrer Pablo Iglesias, al Districte Econòmic, amb defectes constructius que afecten la seva operativitat i que no garanteixen la continuïtat operativa en casos de contingència crítica.

“Serà un edifici emblemàtic que millorarà la capacitat de resposta del Sistema d’Emergències Mèdiques en una arquitectura pensada específicament per als professionals que hi treballen al servei de la ciutadania”, ha explicat Jaume Estany, gerent del Sistema d’emergències Mèdiques. De la seva banda, el cap d’infraestructures del SEM, Joaquim Algarte, ha assenyalat que “els espais de treball i tecnologies s’adaptaran a les necessitats sanitàries de la ciutadania, canviants i especialitzades. Serà una nova infraestructura a l’avantguarda que requerirà d’una instal·lació fotovoltaica”.

Per dur a terme aquestes obres, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha posat en marxa una licitació per a la realització d’aquest projecte. L’objectiu és iniciar les obres a principis de 2023 i realitzar els primers trasllats de professionals el 2024.

Durant la roda de premsa, el subdirector del CatSalut, Ivan Planas, ha subratllat que "el SEM ha estat una de les institucions clau en la gestió de la pandèmia, juntament amb l’Atenció Primària, l’atenció hospitalària, l’àmbit de crítics i de la logística. No podria parlar-se d’un projecte de recuperació de sistema sense l’enfortiment del SEM”.

La infraestructura, de titularitat pública, tindrà un cost de 50 milions d'euros i serà finançada amb els fons Next Generation EU per a pal·liar els danys econòmics i socials causat per la pandèmia de la COVID-19.

En aquest sentit, el cap de la divisió d’Inversions del CatSalut, Martí Ballart, ha explicat que “vam veure la necessitat de tenir una nova seu del SEM a 50 anys vista i amb la flexibilitat de funcionament que requereix. I això és possible perquè tenim una bona ubicació estratègica i els fons europeus REACT-EU, que ens porten a una major inversió”.

Finalment, l'alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha exposat que “la nova ubicació del SEM és un pas més en el procés d’enfortiment del clúster biomèdic, un projecte estratègic d’interès nacional, que contribuirà a posicionar Catalunya, l’Hospitalet i el seu entorn metropolità com a referents en la recerca i la innovació en salut i medicina personalitzada a Europa”.

Així, la nova seu central del SEM "sumarà la seva força a quatre grans institucions com són l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona-Campus Bellvitge i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que conformen un dels campus sanitaris més grans de Catalunya”.

El desenvolupament del hub sanitari de Bellvitge està lligat a la transformació urbanística prevista a l'entorn de la Gran Via, des de la plaça Europa fins al riu Llobregat, que impulsen l'Ajuntament de l'Hospitalet y la Generalitat a través del Pla director urbanístic Biopol Granvia L'H. El ple del Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va donar llum verda el passat mes de juliol a l’informe tècnic i jurídic relatiu a l’avanç del projecte urbanístic després de la seva reformulació, i l’aprovació inicial està prevista pel darrer trimestre del 2022.

Per a l'alcaldessa de l'Hospitalet, el Pla director urbanístic Biopol Granvia L'H "es un dels projectes més importants que en aquests moments s'estan realitzant a Catalunya", ja que "donarà impuls a un nou motor economic per a l'àrea metropolitana i per a Catalunya que generarà 20.000 llocs de treballs i que suposarà un increment de l'1,8% del PIB".

Un edifici modern i sostenible

L'avantprojecte de la nova seu general del SEM la signa l'arquitecte Lluís Morán, el despatx del qual ha estat el responsable dels hospitals de Mollet i de Reus. Durant la roda de premsa, Morán ha assegurat que l'edifici, alineat a la Gran Via en un "espai privilegiat" d'entrada i sortida que comparteixen Barcelona i l'Hospitalet, serà "un referent".

Segons l'arquitecte, l'edifici tindrà la forma d'un gran contenidor amb diferents naus que s'adequarà a les múltiples funcions i a unes instal·lacions que ha definit com "molt complexes". L’eix principal de l’edifici estarà integrat per grans sales d’emergència CECOS, una base operativa, un centre logístic d’abast territorial i un espai de formació polivalent. Aquesta infraestructura aglutinarà tots els serveis administratius i funcionals necessaris que formen el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, incloent el 061 Salut Respon i part del 112.

La futura edificació s’ha dissenyat a partir de criteris constructius que necessàriament hauran de tenir en compte no només les seves necessitats específiques de funcionament sinó també altres premisses que permetin garantir-ne la sostenibilitat mediambiental i la seva durabilitat en el temps.

Així, per exemple, una de les seves característiques principals ha de ser assegurar un servei ininterromput les 24 hores del dia, els 7 dies a la setmana, i per això, cal garantir els subministraments essencials com l’elèctric i les telecomunicacions, sense que es puguin veure afectats en cap cas.

Per tal de minimitzar el consum energètic i la petjada de carboni de l’edifici, s’incorporaran estratègies en la pròpia arquitectura de l’espai, i d’altres com la instal·lació de plaques fotovoltaiques i de gestió eficient.

El futur edifici també haurà de poder respondre amb flexibilitat a situacions d’emergència imprevistes i creixements puntuals o estructurals del servei, com ha passat els últims anys amb la pandèmia de la COVID-19.